crítiques > cine > Superagente 86, de película

No hi ha dos com ell 

Superagente 86, de película

Per Irene Doménech - 21/07/2008

Ens arriba “Superagente 86, de película”. Aquest agent amb codi havia estat una icona de la televisió dels Estats Units als anys 60 i més tard també ho seria de TVE. S’ha pogut veure uns anys més tard gràcies a alguna reposició, però la veritat és que feia força temps que no se’n sabia res.

La pel·lícula explica la història del precís analista d’una agència secreta, intrèpid d’esperit i amb ganes de canviar les tasques d’oficina per tasques més arriscades. En el seu dia a dia veu com són admirats els seus companys agents i ell somia ser com ells i viure l’acció de prop. Una missió ultra secreta el permetrà fer el seu somni realitat. CONTROL el necessita per lluitar contra KAOS.

El film és en definitiva una comèdia d’espies, molt entretinguda i d’on no et desconnectes en les seves gairebé dues hores de metratge.

Té moments que recorden a les mítiques “Agárralo como puedas”, però m’agradaria que qui llegeixi això no ho vegi com una cosa negativa perquè la meva intenció és totalment la contrària, qui subscriu això és una fan de la primera part d’aquesta saga (és igual quants cops l’hagi vist, que compto més de deu, sempre ric). Precisament Peter Segal, el director, és el responsable de la tercera part d’aquella col·lecció de comèdies esbojarrades.

L’Steve Carell en el paper protagonista de l’agent Max condueix la pel·lícula i manté un bon ritme còmic durant tota la cinta. Crec que després de “Virgen a los 40” va tenir l’oportunitat de demostrar el que podia fer a “Pequeña Miss Sunshine” i encara pot sorprendre més, així que pot triar els guions i no conformar-se. Aquesta és una gran oportunitat perquè no és una comèdia i prou, és reviure el Superagente 86 i els que eren fans de la sèrie poden ser els durs més crítics.

L’Anne Hathaway en el seu paper d’agent 99 no podria estar més encertada. La veritat és que desprèn magnetisme i els responsables de vestuari no han escatimat en res perquè ella llueixi sexy i resplendent durant tota la cinta. Però no només de maquillatge viuen les dones i la veritat és que ella no és la típica partenaire florer. És la co-protagonista i defensa tan bé el seu paper com Carell. El seu paper d’agent dura, en principi més que l’inexpert Superagente 86, ens deixa més d’un moment de lluita cos a cos tipus “Bourne”.

La pel·lícula aconsegueix el seu principal objectiu, divertir, i l’altre, recordar la mítica sèrie, també l’assoleix. Segur que els fans del Superagente 86 es divertiran amb aquesta pel·lícula i agrairan que algú hagi ressuscitat pel cinema la idea de la sèrie de televisió. Però que estigui basada en un personatge ja existent no ha de fer enrera el públic que no el coneixia, doncs la pel·lícula pot agradar tant o més ja que enceta una història i no et cal tenir altres dades per entendre-la.

Entre els actors, no sé si amb la intenció de picar l’ullet als fans de les sèries de televisió en general, apareix en un paper secundari Masi Oka, més conegut últimament per ser en Hiro a la televisió, l’únic heroi d’origen japonès de la sèrie “Herois”.