crítiques > llibres > la lladre de llibres

Un llibre que toca el cor 

La lladre de llibres

Per Yolanda Aguilar - 12/11/2007

La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però en realitat el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer va ser el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el treuria de les flames d’una de les moltes fogueres que encenien els nazis.

En realitat la lladre de llibres no es més que una petita historia sobre, entre d'altres coses:

una nena

unes paraules

un acordionista

uns alemanys fanàtics

un boxejador jueu

i una pila de furts.

La vida al carrer Himmel canvia el dia en que la Liesel Meminger hi va entrar per primera vegada. Anava a viure al numero 33, a contracor, on l'esperen en Hans i la Rosa Hubermann.

En aquell carrer, la petita Liesel troba la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann, sens dubte el personatge més encantador de la novel·la, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït. I els dos amics de Liesel: Rudy Steiner, el seu veí un any més gran, mig desnodrit, fan de Jesse Owens, desitjós d’aconseguir un petó de la Liesel i company de mil aventures. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani.

Com a narradora algú, si la considereu persona, gens habitual: LA MORT.
Una mort de to irònic i sarcàstic que observa la guerra fastiguejada del que els humans ens podem fer a nosaltres mateixos i l’excés de feina que li donem. Una mort sincera i comprensiva que acarona les ànimes que recull i que ens durà per la mà per mostrar-nos la història de la Liesel.

Una mort que parla d’aquesta manera:

VET AQUÍ UN PETIT FET
Et moriràs

De debò que puc ser d’allò més alegre. Puc ser amable. Agradable. Afable. I això només pel que fa a les as. Però no em demanis que sigui simpàtica. Jo de simpàtica no en tinc res.

REACCIÓ AL FET ANTERIORMENT ESMENTAT
Et preocupa?
T’ho prego: No tinguis por.
Si una cosa no sóc és injusta.

I que es descriu així:

UN TROSSET DE VERITAT

No duc ni falç ni dalla.
Només porto un abric negre amb caputxa quan fa fred.
I tampoc no tinc aquesta fesonomia de calavera que que us faci tanta gràcia atribuir-me. Vols saber quina pinta faig de debà? T'ajudaré. Ves a buscar un mirall mentre jo continuo."

Què ha dit l’autor.*

“Aquesta historia era important per mi perquè em vaig inspirar en històries que m'havien explicat els meus pares. I, és clar, aquesta història em surt del cor, ha estat una escriptura molt emocional.”

”La meva mare és alemanya i el meu pare austríac. Hi ha escenes en la novel•la que la meva mare va veure i me les va explicar... La meva mare va viure una escena que surt al llibre, quan un adolescent va donar pa a un jueu a qui enviaven a un camp de concentració. Aquesta escena és la que em va inspirar i motivar a escriure aquest llibre. També em va passar una cosa molt curiosa: la meva mare era una nena adoptada que no va conèixer els seus pares, i sospitava que eren comunistes. Aquest fet surt al llibre, però ella no m'havia explicat mai que imaginava que eren comunistes, jo no ho sabia per ella m'ho vaig inventar, i quan ho va llegir es va quedar parada i jo també. ”

“el to de 'La lladre de llibres', té relació amb el fet que crec que moments tan terribles com el nazisme fan que les històries de bellesa i humanitat siguin més lluminoses. I aquesta és la naturalesa del llibre. I parlar amb la veu de la mort és part de la màgia d'escriure i de llegir: crea una tensió emotiva, saps que no és veritat però t'ho creus”

“Vaig llegir, vaig entrevistar algunes persones, vaig viatjar a Alemanya, vaig ser a Munic i al camp de concentració de Dachau. Feia un dia plujós, horrible. Senties la sensació del que havia estat, mastegaves la tragèdia. Però jo em fixava en coses curioses, perquè no m'agrada massa investigar. Crec que de vegades hi ha escriptors que pequen d'un excés d'informació. Per exemple, quan parlo dels bombardeigs no explico quins models d'avions sobrevolaven la ciutat ni quin tipus de bombes queien. Per a mi, és més important centrar-se en les persones i l'efecte que té la guerra sobre elles. El repte no és quanta informació tens sinó com la poses al servei de la història.”

(*declaracions extretes de Vilaweb)

 

Què han dit els altres.

«Desconcertant, intrigant, triomfant i tràgica. És una novel•la magistral que talla la respiració. No em cansaré de recomanar-la.» The Guardian

«Un cant a l’amor per la lectura, als lligams familiars, a la solidaritat humana.» Le Monde des livres

«Aquesta novel•la és un d’aquests llibres que et canvien la vida, perquè ofereix poderosos motius d’esperança.» New York Times

«És admirable com aquesta novel•la pot descobrir la bondat que s’amaga en un món cruel.» Booklist

 

Què dic jo

En una època en que tot són claus, misteris, codis i germandats que ens condueixen a tresors i secrets ancestrals de tota mena, el trobar aquest llibre ha estat per mi la veritable descoberta d’un tresor.

El títol ja m’havia cridat l’atenció des d’una estanteria d’una llibreria però el fet de llegir la sinopsi i trobar que tractava el tema de l’alemanya nazi em va fer una mica enrera. Només quan vaig sentir les recomanacions entusiastes al programa Via Lliure de RAC1, em vaig decidir, el llibre havia de ser meu i com robar-lo com fa la protagonista estava fora de càlcul, vaig optar per comprar-lo.

El llibre és diferent a tots els altres llibres que he llegit últimament. L’autor amb un ritme de frase curta i placidesa pràcticament infantil ens el fa fàcil i dòcil de llegir malgrat que el que ens explica no és suau. La innocència i els bons sentiments dels personatges malgrat tots els seus defectes, ens els acaben convertint en una cosa familiar i entranyable com si fossin de la pròpia família i en conseqüència un acaba compartint les sorts i les disorts. Patint amb ells i per ells.

Tendre i cruel. Amb moments feliços com els que només pot viure un nen malgrat la guerra i d'altres tant tristos que un deixaria el llibre per que allò no passés. Amistat i amor però també odi i destrucció. La humanitat dins del terror. Un llibre ple de sentiments. Una delícia que no us podeu perdre.

Un llibre que toca el cor.