Una Còpia

Per Isabel Darnell - 19/02/2007

Com ens afectaria si un dia ens adonéssim que al món hi ha 20 persones genèticament idèntiques a nosaltres? Amb curiositat? Amb por? Amb ràbia? La societat actual està preparada per acceptar la clonació humana com una pràctica habitual? Aquest és el tema que Jordi Prat, mitjançant un text de Caryl Churchill, ens proposa en l'espectacle que fins el 4 març podem veure a l'Espai Lliure del Teatre Lliure.

Andreu Benito i David Selvas protagonitzen un espectacle íntim, intens i amb espai per la ironia. Amb “Una còpia” assistim a un judici moral sobre un tema tan actual com el de la clonació humana. Existeix alguna circumstància en la què es pugui justificar la clonació d'un altre ésser humà? Quins efectes pot produir en una persona al descobrir que al món hi ha altres persones genèticament idèntiques a ella? Sentiments contradictoris i una certa pèrdua d'identitat. Voler saber si un és la còpia o l'original, si cadascuna d'aquestes clonacions són éssers humans independents o tan sols una part d'un tot que depèn de l'existència del demés.

Un dubte que és present tot l'espectacle, i que els seus protagonistes intenten esbrinar, amb un final sorprenent i que ens porta a pensar que potser la felicitat només pertany a aquells que saben adaptar-se a les circumstàncies i que no es plantegen dubtes sobre la seva existència.

Una tragèdia actual, que Jordi Prat ha dirigit amb sobrietat i intensitat. Destacable l'actuació d'Andreu Benito, en el paper de pare que emociona i fa aflorar sentiments contradictoris a l'espectador, que assisteix incrèdul a les explicacions que dóna als seus fills per justificar els seus actes presents i passats.

[puja]