crítiques > teatre > monólogos de media noche

 

Monólogos de media noche

Per Josep Minguell - 18/02/2006

Diuen que els principis son durs, tortuosos i que podem aprendre d’ells; desitjo que aquesta la meva primera crítica, sigui el camí a l’aprenentatge més que a la tortura, i ho dic pel respectable, sense més, agraït pel vostre temps i benvinguts.

M’agradaria parlar-vos de la darrera obra de teatre a la qual he pogut assistir, es tracta de “Monólogos de media noche”, obra de teatre que presenta Teatreneu (Terol, 26) tots els dissabtes per la nit.

Sense ser un gran pensador, com el seu nom indica, es tracta d’un monòleg, encara que amb alguna particularitat; però posin-se còmodes i gaudeixin del trajecte.

Tot i que sempre he estat un bon alumne i he tingut la lliçó apresa sobre cóm he de treure les entrades i fer cua com si fos un pelegrí, un sempre ha de estar atent, ja que cal posar tots els sentits per no cometre la més mínima fallida; i no és per menys: dissabte nit, magnífica companyia i una sessió de teatre; algú dona més? pluja? no gràcies no hi volem pas, que no, que no, no volem; massa tard.

Mal comencem, mitja hora de cua i de posar-me xop com una mala cosa, un xop integral; dintre de mi, reflexionant les possibles repercussions de la sequera, ironia?

Una vegada a dins, la gent, les rialles,les llums, les incontinències de darrera hora i per fi l’espectacle.

Una veu, un home, es diu Jonathan Vives i ens diu que és el presentador de l’espectacle, l’artista, el showman; començo a dubtar, no es tractaven de monòlegs?

Més llums, veus, i de nou el presentador, tot eixerit ell, simpàtic com una mala cosa, ens feia la presentacions del seu ego i finalment del mestre que ens anava a oferir un entretingut i divertit monòleg; l’artista no era altre que Agustín Jimenez, conegut per les seves aparicions en “El Club de la Comedia” i “Splunge”, entre d’altres.

La veritat és que em va agradar, ja que tinc al nostre estimat Pepe Rubianes com a referent a Espanya i a casa nostra i Agustín va estar a l‘alçada de les circumstàncies, m’ho vaig passar d’allò més bé.

Però la vida ens dona sorpreses, sorpreses ens dona la vida ai senyor!!, el nostre estimat i mig oblidat presentador Jonathan, que ens deia que volia dedicar-se a les presentacions, agafaria un caire protagonista fora de tot pronòstic.

He de dir que ens va mentir, no del tot, però ho va fer ja que sí es veritat que ens va fer les presentacions adients i oportunes del senyor Agustín Jimenez, però no es va conformar amb només això i ens va delectar amb una impressionant actuació, un monòleg fresc, divertit que ens va sorprendre a tots, propis i estranys.

Pot ser és pel fet que sempre ens quedem amb el plat fort sense donar gaire importància al segon o a les postres, sigui com sigui he de felicitar al Jonathan i com no a Agustín Jiménez, per fer que oblidés de totes totes la pluja i pogués tornar a gaudir de la companyia, del dissabte i poder dir que la nit havia estat una meravellosa nit de cap de setmana.

Combinació perfecte: artista fix (Jonathan) més artista convidat; repetiré.