entrevistes > cinema > lauren bacall

LAUREN BACALL , actriu 

«Les pel·lícules de Lars sempre són polèmiques, ell és polèmic»

Traducció de Yolanda Aguilar - 24/02/2006

Lauren Bacall (Mam) ens diu que, en la seva opinió, el guió de Manderlay li va semblar més ple i millor escrit que el de Dogville i que, aquesta vegada, va ser més fàcil treballar amb Lars von Trier.

Quan em van oferir tornar a treballar amb Lars fent un petit paper en Manderlay, em vaig sentir molt afalagada. Atès que no hauria d'estar molt de temps fora, vaig pensar que ben podria tenir una altra experiència "von Trier".

Li va agradar Dogville?

Es refereix a la pel·lícula o al rodatge?

A la pel·lícula.

Em va agradar molt més del que esperava. No estava gens tranquil·la, tampoc sé molt bé per què, però em va agradar. De fet, em va agradar molt.
Sempre és interessant veure una pel·lícula en què s'ha participat. No ho dic pel meu paper, no pot dir-se que fes molt a la pel·lícula, però sentia curiositat per veure què havia fet un director com Lars amb el material rodat.
El seu concepte del cine és molt original, no té res a veure amb el que conec. No té res a veure amb el que em van ensenyar sobre el cine. El seu punt de vista és totalment diferent i em sembla que, en general, la pel·lícula va ser prou ben rebuda als Estats Units. Alguns crítics van dir que era brillant i no va haver-hi tants que la van deixar malament. És veritat que una crítica va ser sagnant, però tampoc tinc en tan alta estima a tots els crítics.

Parlem de Manderlay. Quina va ser la seva reacció quan va llegir el guió?

Em va semblar interessant. Fins i tot em va semblar millor que Dogville, estava millor escrit. Estava més ple, més cohesionat.

També li sembla més polèmic?

Les pel·lícules de Lars sempre són polèmiques, ell és polèmic.

Danny Glover diu que va sentir certes reserves quan el va llegir perquè es descriu l'esclavitud i les seves conseqüències des del punt de vista d'un home blanc.

No opinaré sobre això. Tots tenim un punt de vista diferent. La pel·lícula tracta de l'esclavitud, d'una plantació en els anys trenta, d'això va, i què? Quan es fa una pel·lícula, només és això, una pel·lícula.
No és un documental, no vaig a analitzar el significat polític ni expressar opinions profundes. Em semblaria pretensiós per la meva part. El públic tindrà diverses reaccions, com ha de ser. Quan un director escriu un guió i un actor decideix treballar en la pel·lícula i, en el cas que ens ocupa, la majoria dels actors accepten el paper per qui és el director, l'actor segueix el director, no hi ha més que parlar.
Al meu entendre, tot el que fa Lars és interessant. No sempre estic d'acord, però val la pena.

Té idea de per què?

No, no em demani que expliqui el seu comportament. L'única explicació possible és que tenia a molts actors en Dogville, però no hi havia prou treball per a mantenir-nos ocupats. I això no passa aquí.
Sap perfectament el que vol explicar. Si es treballa amb algú com Lars von Trier, cal seguir-li, si no, per què? El segueixo sense dir res perquè el que fa m'interessa i és molt millor del que es veu per aquí i, per descomptat, del que m'ofereixen.

Creu que l'esclavitud i les seves conseqüències són un tema important?

A què es refereix amb "important"? El director escriu el guió i ell tria el tema. Dóna igual quin tema és, no se li pregunta per què l'ha escrit. Almenys, jo no ho faig. M'adapto al que ha escrit. A més, en primer lloc, fins que no vegi la pel·lícula, no sé si m'emociona, si m'arriba. En segon lloc, no es pot enfocar d'aquesta manera.
Crec que s'equivoca. Per a mi, és ficció. No em sembla que Lars estigui fent una declaració de principis, com tampoc em va semblar que Dogville fos antiamericana. Mai m'ho va semblar. S'arriba a la conclusió que un desitja segons l'opinió de cada un.
A més, el cine no va a ser sempre el mateix amb sempre els mateixos temes. Clar que no.
Jo només sé que Lars s'envolta de bons actors, de bons professionals, i que viatjar amb ell sempre és interessant. Només cal esperar que la pel·lícula sigui bona i que agradi. Però ara no penso en res d'això. Mai se sap com respondrà el públic a un treball.