portada   |   entrevistes   |   articles   |   especials   |   crítiques   |   estrenes   |   propostes   |   
entrevistes > cinema > paz vega

Paz vega, apunts sobre el personatge 

«Teresa era una dona molt avançada al seu temps, molt revolucionària.»

Traducció per Yolanda Aguilar- 19/03/2007

Paz Vega

Periodista, esportista i fins i tot politòloga… va ser una representació de “La casa de Bernarda Alba” la qual va fer que la jove sevillana Paz Vega es decantés finalment pel món de la interpretació. Admesa en el Centre Andalús de Teatre i matriculada en la facultat de periodisme, Paz va tenir temps de dirigir una obra de teatre abans de marxar a Madrid a provar sort com actriu. De seguida comença a participar esporàdicament en sèries de televisió com como “Menudo es mi padre” o “Compañeros”. Després arribaran “Más que amigos” i, sobretot, “Siete vidas”. L'èxit definitiu li arriba en la persona del director Julio Medem qui li oferix el paper protagonista en la pel·lícula “Lucía y el sexo” pel qual va aconseguir el Goya a millor actriu revelació. Després van venir taquillazos com “El otro lado de la cama” o “Carmen”. Recentment va donar el salt definitiu cap a Hollywood de la mà d'un dels directors de comèdia més prestigiosos: James L. Brooks la dirigeix en “Spanglish”. Acaba d'estrenar a EE UU pel·lícula al costat de Morgan Freeman i té pendent d'estrena diverses produccions nacionals i estrangers, menjo “Fade to Black”, d'Oliver Parker o l'últim projecte dels germans Taviani “La villa de las alondras”.

Parla'ns del personatge de Santa Teresa de Jesús, com és i com vas arribar a involucrar-te en el paper?


Més que de Santa Teresa de Jesús a mi m'agrada parlar de Teresa de Fumada, de la dona que va viure, que va tenir una família i que per voluntat pròpia va ingressar en un convent per a viure una vida que ella pogués considerar com a seva. Teresa era una dona molt avançada al seu temps, molt revolucionària. Una dona que es va oposar a l'establert en la seva època i que va dominar la seva vida. Pel que fa a la meva participació en el projecte, he de confessar que al principi el fet que Ray Loriga, sent Ray Loriga, em vingués amb la vida de Teresa d'Àvila em va semblar, d'una banda, rar; però per un altre era un autèntic “subidón”. Quan vaig llegir el guió em va semblar meravellós: em va semblar tan atractiu que se'm va oblidar totalment que era una pel·lícula religiosa. En aquell moment no vaig pensar en ella com en una pel·lícula religiosa. La vaig veure com la història d'una dona i això va ser el que em va enganxar. Vaig acceptar sense dubtar-lo des del primer moment.

Què creus que aquesta pel•lícula afegeix de nou a la figura de Teresa?

" Teresa era una dona molt avançada al seu temps, molt revolucionària. Una dona que es va oposar a l'establert en la seva època i que va dominar la seva vida."


Una mica d'humanitat. Aquest és un aspecte del seu personatge que no s'ensenya en els col·legis. Allí aprens altres coses sobre ella: estudies a la Teresa escriptora, a la poeta i, si m'apures, en els col•legis religiosos estudies a la Teresa fundadora. Però no t'ensenyen gens de la Teresa dona; la Teresa dintre de la seva cel·la; la Teresa que sent; la Teresa amb els seus dubtes, les seves contradiccions… Aquesta és la Teresa que mostrem en aquesta pel·lícula.

Com t'has documentat per a encarar aquest personatge?


M'he documentat llegint els llibres que llegia ella, llegint sobretot les seves obres (no totes perquè algunes són molt denses). També els seus poemes que són meravellosos i t'ensenyen molt sobre aquesta passió que ella tenia per dintre. I, per descomptat, m'he documentat sobre l'època i el context històric. També m'han estat de gran ajuda els quadres: uns quadres meravellosos dels prerafaelistes en els quals Ray s'ha inspirat i que després veiem en la pel·lícula. Jo he pogut veure en quadres el que després he vist en el set i això és preciós. Crec que en les pel·lícules històriques els quadres són referents fonamentals a l'ésser, d'alguna manera, les fotografies de llavors.

Psicològicament m'imagino que també hauràs necessitat alguna preparació.


Si. Psicològicament m'ha requerit d'una gran immersió. Una introspecció molt profunda en la meva solitud a la recerca de coses molt íntimes. Però ull! Ha estat una recerca molt serena, mai dolorosa, sempre en pau. Jo no he sofert amb aquesta pel•lícula perquè per a mi Teresa no sofreix: ella viu en amor amb Déu. Per a mi ha suposat una experiència molt bonica. Un moment molt bell d'introspecció.

Se't ocorre algun personatge actual al que poguéssim equiparar a la vida de Santa Teresa en la seva forma d'enfrontar-se a la vida?


Hi ha moltes dones que es poden equiparar a Teresa avui dia: dones que van en contra de l'establert; dones que lluiten en un món d'homes i que aconsegueixen el que persegueixen. Tota la història ha estat plena de dones que han aconseguit això. Actualment podria esmentar-te a qualsevol dona lluitadora i competitiva que et puguis trobar en una empresa. Amb això vull dir que Teresa és una dona molt més propera del que a priori pot semblar. No va ser només una monja que feia miracles. Va ser una dona que va tenir un somni i que va lluitar per ell com fem avui dia moltes de nosaltres. Una dona que no accepta el rol que li han assignat en un món d'homes. Ella vol escriure, vol llegir, vol saber... i es pregunta “per què ells tenen dret a saber i jo no?; per què ells tenen dret a governar i a fundar coses i jo no?; per què depenc de la seva aprovació?”… Això és terrible i, encara que pugui semblar-nos increïble, encara segueix passant avui dia. Per aquest motiu aquesta és una pel•lícula molt actual.

 

 

 

 
contacta'ns     col·labora     la revista     qui som     © Associació La Finestra Digital

Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.

Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.