entrevistes > televisió > mai balaguer

MAI BALAGUER, realitzadora i directora de ‘Silenci’ 

«La televisió pública no només ha d'aportar entreteniment, també cultura»

Per Yolanda Aguilar, Aleix Cabrera i Laura Duran - 28/11/2005

Silenci? és un programa diferent, té un disseny innovador, és molt... "Silenci".

La textura és el que marca i això ho fa que nosaltres treballem amb càmeres petites no massa estables però que són molt àgils i ens permeten donar aquesta estètica més fresca sense que s'agobiï la persona que tens al davant. Amb una càmera gran la persona sempre es talla molt més, i així [amb càmeres miniDV] és més com parlar de tu a tu, te n'oblides de la càmera. A més, plantes la càmera i no et ve ningú a demanar permisos, ni has de fer cap instància. Et permet improvisar i aprofitar el moment. No és tant un tema d'estètica sinó, més aviat, de funcionalitat.

Llavors, no és per manca de pressupost que utilitzeu aquests aparells?

No, no. És per qüestió d'agilitat i perquè volem ser autònoms. Perquè si has de fer una entrevista a algú en un interior i vols que quedi amb cara i ulls, has d'enviar un il·luminador... I això no representa mitja hora, són tres hores! És per qüestió pràctica, no tant de pressupost. Bé, de pressupost... Tampoc no en tenim gaire... (Calla i riu.) Hi ha bastanta diferència entre anar al 33 i a TV3 o entre anar a TV3 i Antena 3.

Potser el 33 dóna més oportunitats a certs programes perquè es consolidin que Antena 3.

Clar, perquè és privada. Aquí estem en una pública. Una privada vols números, publicitat i que funcioni, sinó "Adios, fuera". En una pública no només necessites programes pels diners que es faran, sinó que cal que aportin alguna cosa... Tot i així, fan passar l'examen. Ja no és com abans.

I com es convenç un directiu perquè accepti un projecte com el vostre, més aviat cultural i alternatiu, que trenca amb la tònica habitual de l'entreteniment nocturn?

El programa va en el marc del 33 que és un altre tipus de concepte de canal, un canal més de luxe o de minories. És una aposta arriscada perquè, clar, això és el que té de bo la televisió pública: no només ha d'aportar entreteniment, també cultura.

La Bibiana Ballbé, presentadora i redactora del programa, també ens acompanya i no s'està de dir-hi la seva. Afegeix que sent un programa cultural, s'han desmarcat del que s'ha fet sempre. "No és un programa de cultura pura i dura, és un programa que pretén formar però també entretenir, aquest és el secret." (D'ara en endavant, els eus comentaris figuren entre parèntesis.)

Sí, la barrera entre entreteniment i divulgatiu avui en dia es fon. Parlem d'una comèdia dramàtica o d'un documental dramatitzat perquè ara els gèneres tampoc es defineixen molt.

Penses, doncs, que el mateix format o un de similar tindria cabuda en una televisió privada?

M'agradaria molt que un cap de programes d'una cadena privada penses en això, però si un Nosolomúsica el posen a les tres de la matinada per alguna cosa serà. I a l'hora que anem, un diumenge [a la nit], dubto molt que una cadena privada ho posés. (Riu.)

Silenci? "Revista cultural", "espai alternatiu", "programa de moda i tendències". Aquestes són algunes de les etiquetes que han penjat del vostre producte. Amb quina et quedes?

No hi ha una única etiqueta, a mi m'agraden totes. La clau del Silenci? és que hem aconseguit aquest híbrid de poder barrejar temes, no? Podem fer un espai de tendències però alhora alternatiu i no encasellar-nos.

("Silenci? toca tendències i temes actuals", afirma Ballbé. "Ho presentem perquè arribi a un públic ampli.")

Quan parleu de tendències penseu en evolució, en alguna cosa que va cap a un punt determinat?

És el que desperta l'interès de la gent. A nosaltres ens interessa captar aquest moment, tot i que de vegades rescatem coses del passat per entendre el que està passant...

("Són idees que comencen a bullir ara però que encara no són massives", matisa Ballbé. "Són sensacions, són actituds, que es palpen en l'ambient però que encara no són modes establertes".)

...quan una cosa es posa de moda, llavors ja no és tendència. Allà s'acaba la tendència. Per això els descobridors han de tenir molt bon olfacte, perquè han de saber captar aquest moment.

I d'on sorgeix el nom del programa i la idea de convertir-lo en pregunta?

A l'hora de plantejar-te el nom d'un programa que havia de ser una mica eclèctic, del que no es volia penjar cap etiqueta, i que havia de parlar de tendències però tampoc ser estrictament un programa de tendències, un programa cultural però tampoc estrictament cultural, i que abarqués totes les disciplines que hi ha al món de la cultura i l'art, havíem de trobar un concepte que ho englobés tot. La paraula "silenci" és un concepte bastant trascendent que et dóna peu a pensar i a reflexionar. A més, és un nom amb molta càrrega ja que és el contrapunt d'una societat on costa molt trobar aquest silenci tan car i tan valorat també.

(Seguim en silenci.)

El programa és una mica això: l'espai de silenci que tots estem buscant. A part, dóna molt de joc com a logotip, el símbol aquest així... (Es posa el dit al llavis demanant silenci.) I això de l'interrogant... Bé, el silenci dóna peu a fer preguntes.

Un Silenci? amb més de dos anys de vida que als 100 programes deixava ben clars els seus reptes de futur: "seguir creixent" i "millorar, aprenent i buscant coses noves". Què heu aconseguit a mig camí de la tercera temporada?

Bé, el que s'intenta sempre es reinventar-nos a nosaltres mateixos perquè si poses el pilot automàtic... (Fa una ganyota de discomformitat.) Constantment anem canviant. Esperem anar en la mateixa direcció que ara però sempre amb canvis, per exemple donar fotos als entrevistats o fer una agenda explicada per la Bibiana. Són noves formes de reinventar-se. És una lluita que tens constantment. També ens agradaria molt a fer accions fora al carrer com l'exposició pels 100 programes del Silenci?. Es molt positiu que fora al carrer també hi ha una projecció del programa.

En canvi, us heu quedat curts pel que fa al web de Silenci?. Alguns internautes opinen que "és pobre tenint en compte la quantitat d'informació que doneu" i que "un programa alternatiu podria oferir un web alternatiu".

Sí, sí, però no està a les nostres mans. És una qüestió pressupostària. Cada cop que fem el dossier del programa pensem en deixar en un raconet per la pàgina web però després...

[segueix]