1 de 4

Especial V 

Però...qui s'ha menjat el meu hàmster!?

Per Yolanda Aguilar - 24/04/2006

V

V, 1983, Warner Bros. Television / Kenneth Johnson Productions
V: The Final Battle, 1984, Warner Bros. Television
V: The Series, 1984, Warner Bros. Television

Creador: Kenneth Johnson
Directors: Kenneth Johnson, Richard T. Heffron y otros
Guió: Kenneth Johnson, Brian Taggert, David Abramowitz
Intèrprets: Jane Badler (Diana), Michael Durrell (Robert Maxwell), Faye Grant (Julie Parrish), Marc Singer (Mike Donovan), David Packer (Daniel Bernstein), Richard Herd (John), Michael Wright (Elias Taylor), Michael Ironside (Ham Tyler), Robert Englund (Willie), Andrew Prine (Steven), Frank Ashmore (Martin), Blair Tefkin (Robin Maxwell), Leonardo Cimino (Abraham Bernstein), George Morfogen (Stanley Bernstein), Neva Patterson (Eleanor Dupres), Jenny Sullivan (Kristine Walsh), Lane Smith (Nathan Bates), June Chadwick (Lydia), Jeff Yagher (Kyle Bates), Jennifer Cooke (Elizabeth Maxwell), Aki Aleong (Mr. Chang), Duncan Regehr (Charles), Howard K. Smith (Howard K. Smith)

Amagueu les criatures, però sobretot no deixeu que s’apropin al vostre hàmster perquè visiten la Finestra els llangardaixos més famosos de la televisió. Han tornat a la terra i arriben famèlics. Arriba V, la sèrie mítica als anys 80.

Un periodista intrèpid lluita per salvar la vida i la llibertat d’informació mentre un helicòpter el persegueix per evitar que continuï prenent imatges del conflicte bèlic. El vehicle on viatja amb el seu ajudant té un accident i ells queden a tir de l’helicòpter. Sembla que no tenen cap oportunitat. De sobte i sense cap raó aparent l’helicòpter es retira sense matar-los.
Mike Donovan, el periodista al que acaben de perdonar la vida, no entén res. Un so estrany fa que es giri. Rera seu, penjada en l’aire, una nau espaial rodona i gran com Manhattan tapa una part del cel. Hi ha visites a la terra. Visites d’altres móns.

En les ciutats més importants del planeta apareixen enormes naus alienígenes (escena que la pel·lícula Independence Day va copiar descaradament): els extraterrestres volen entrar en contacte amb els habitants de la Terra. John, el comandant suprem dels alienígenes, arriba a l'edifici de les Nacions Unides i explica que no han vingut a conquerir el nostre planeta, sinó com amics per a compartir els seus avançats coneixements amb la humanitat, i sembrar la pau entre els dos mons. Amb una aparença totalment humana, aviat es guanyen la simpatia de gran part de la població, a la qual manejaran gràcies a la seva sofisticada tecnologia.

Poc després de la seva arribada comencen a passar coses sospitoses. Científics que desapareixen, sales d’urgències buides...són tant pacífics com fan creure? Perquè han vingut realment a la terra?

Mike Donovan càmera en mà, tafaner com tot bon periodista s’infiltra en una de les seves naus “nodriza”. Dins dels conductes de l’aire acondicionat descobrirà que no són tant humans com sembla. Sota la seva pell sintètica s’amaga la pell escamosa, verda i freda d’uns llangardaixos. El seu menú preferit són ratolins vius. Però el pitjor no és això, sinó que han vingut a la terra per aconseguir aigua i menjar...i el plat principal del menú no són els ratolins, sinó els humans.

V va sorgir quan Kenneth Johnson, el creador de la sèrie, va proposar fer una miniserie basada en la resistència francesa durant la invasió nazi en la segona guerra mundial. Res original, certament. Per suposat els empresaris no es van mostrar especialment interessats en la idea, pel que Johnson va decidir fer un gir inesperat. "La diferència és que aquests nazis són de l'espai exterior", va dir. El productor ja famós pels seus treballs en El increible Hulk i La Mujer Biónica va ser contractat immediatament per a realitzar la minisèrie en qüestió.

No costa gens trobar paral·lelismes entre els visitants i el nazis. La seva bandera amb el símbol força proper a una creu gamada negre sobre vermell, la creació de la resistència (que adopten com a símbol la V de Victòria, símbol suggerit precisament per un jueu supervivent de la segona guerra mundial), l’existència d’un líder a la manera de “Der Führer”, la persecució inicial dels científics comunitat a la que consideren un perill, l’aparició d’associacions juvenils d’amics del visitants i l’aparició del col·laboradors que poden delatar fins i tot a la pròpia família, la conversió dels humans resistents i la raó final de tot, l’extermini no d'una raça ni d'una religió sinó de tota la humanitat.

Rodada en els estudis Burbank i en diverses localitzacions de l'àrea de Los Àngeles, V va tenir el major encert en els seus efectes especials. Revolucionaris en la seva època van ser obra de Matthew J. Yuricich, guardonat amb un oscar en 1976 per La fuga de Logan, i de Gregory Jein, que va ser seleccionat per al premi de l'Acadèmia d'Hollywood per Encuentros en la tercera fase i 1941.

Però no només va ser innovadora a nivell d’efectes especials, no oblidem que era l’època de Reagan i l’ultraconservadorisme. V va ser una sèrie on les dones exercien el poder en estaments militars, on les relacions interracials eren normals així com l’ús del sexe per temes d’espionatge i això, no era tant habitual en aquells anys.

V va sortir a l'aire entre 1983 i 1985 i va constar de 2 miniseries, la primera V de 2 capítols de 110 minuts i la segona The Final Battle de 4 episodis de 110 minuts. En diversos països com ara Espanya les minisèries es van subdividir en episodis d'una hora i es va emetre com si fos una única sèrie de 12 capítols. Posteriorment es va fer una sèrie regular V: The Sèries de 20 capítols de 60 minuts. Aquesta sèrie regular, que per nosaltres és la segona temporada que Cuatro emetrà els caps de setmana, era d’una qualitat molt inferior i va acabar-se bruscament.

En l'episodi 19 el Líder dels Visitants arriba a la Terra per negociar personalment un tractat de pau amb la humanitat. Després d'una treva, la Resistència frustra els plans d'una facció visitant, que intenta assassinar al seu Líder i continuar la guerra. En l'escena final, amb la pau ja gairebé assegurada, la nau del Líder s'allunya, però es dóna a entendre que hi ha una sorpresa esperant-li en aquesta mateixa nau, probablement una bomba.

Havia d’haver un episodi 20, més que res per aclarir el final, però aquell episodi no es va arribar a gravar mai. Molts dels habituals de la sèrie es van quedar amb un pam de nas, sense entendre que havia passat i si allò era el final de veritat.

El cert és que V va marcar tota una època en les sèries televisives dels 80. Molta gent va quedar impactada per aquells llangardaixos que es menjaven els pobres ratolins vius i davant de l’èxit, el marxandatge de la sèrie va funcionar amb gran velocitat i de seguida van aparèixer enganxines, col·leccions de cromos, figures, pòsters amb els protagonistes de la sèrie.

Ara quan els efectes digitals són els reis potser alguns dels efectes de V ens semblin casolans i mal fets. Però V és una bona sèrie de ciència ficció que ha aguantat força bé el pas dels anys i encara es deixa veure sense sentir vergonya aliena per haver estat fan en el seu dia d’aquesta sèrie.

[puja]

[segueix]