especials > cinema >battle royale

Especial cinema oriental  

Kinji Fukasaku, el director

 

En els seus 38 anys de carrera com a director, Kinji Fukasaku ens ha deixat en herència films inoblidables. Començant per un dels seus primers films The Green Slime (Batalla Más Allá de las Estrellas) el qual va dirigir amb 38 anys al 1968, fins a la seva última pel·lícula Battle Royal II: Requiem (2003), poc abans de morir.

Considerat per Takeshi com un dels millors directors del cinema japonès, Fukasaku va començar la seva carrera amb un film de ciència ficció, encara que si se’m permet jo ho descriuria com a gore-intergalàctic. La seva imaginació va fer que poguéssim gaudir de The Green Slime, aquella substància verda i viscosa que transforma a homes en monstres. Més endavant ja faré un anàlisi d’aquest film.

 

Normalment Fukasaku tant dirigeix com fa el seu propi guió, encara que al 1970, abans de prendre’s un descans de més de 20 anys, va dirigir juntament amb Richard Fleischer Tora! Tora! Tora!. Aquesta pel·lícula de temàtica bèl·lica, ens transporta a Pearl Harbor, i tot el que va suposar aquell atac. El que és bo d’aquest film, és que ho enfoca des dels dos punts de vista, el japonès i l’americà (cosa que els americans, i perdoneu-me per la crítica, no ho van sapiguer fer).

Tora! Tora! Tora! va ser la seva quarta pel·lícula, i última abans de prendre’s un descans de més de 20 anys fins que no va dirigir Itsuka Giragirasuruhi (Triple Traición) al 1992. En aquesta i les seves dues darreres pel·lícules Battle Royal I i Battle Royal II: Requiem, va demostrar un canvi considerable en la textura de les imatges i sobretot, en el moviment dels personatges. Fent un cinema més d’acció, drama i traïció... ja havia demostrat que li agradaven els jocs psicològics, però amb la seva segona etapa encara ens ho demostra molt més.

Kinji Fukasaku ha tingut moltes nominacions als Oscars, però només en va guanyar un amb Tora! Tora! Tora! De les sis nominacions que va tenir, només se’n va endur l’Oscar als millors efectes especials.

Podem dir que Fukasaku ha tractat molts estils cinematogràfics al llarg de la seva carrera, desde ciència ficció, passant per thrillers amb tocs romàntics (que mai ha perdut), fins a l’acció més sagnant i cruel.

Després de la seva pèrdua al 2003, només ens queda el record de la seva carrera com a director... carrera que el seu fill Kenta Fukasaku seguirà amb bones prediccions.

 

Totes les imatges d'aquest especial pertanyen als seus respectius autors.

[enrere]  [segueix]