especials > cinema >Bollywood, una passió pel cinema

Bollywood, una passió pel cinema 

Un recorregut per la història de
Bollywood

El cinema arriba a l’Índia l’any 1896 de la mà del cinematògraf Lumiere, amb la projecció de sis curtmetratges muts al Hotel Watson de Bombay (actualment, Mumbay). L’interés per aquest nou mitjà s’estengué i, ràpidament, es van instal•lar sales de cinema en les ciutats més importants del país.

Però la producció pròpia encara hauria d’esperar uns anys. Al 1913, es va estrenar el primer llargmetratge mut, Raja Harishchandra. El tema central del film estava basat en el Mahabharata (històries èpiques de l’antiga Índia). L’inesperat èxit va sorprendre gratament al seu director, Dadasaheb Phalke, qui aviat va crear el primer estudi cinematogràfic indi a Nasik.

Al 1931, s’estrenà el primer llargmetratge sonor de l’Índia. Dirigit per Ardeshir Irani, Alam Ara va debutar al cinema Majestic de Bombay. Aquest film va ser el punt de partida del cinema musical indi.

Les dècades dels 30 i 40 es van veure molt influenciades pels problemes que es vivien en aquell moment tant dintre com fora de l’Índia: la Gran Depressió del país, el moviment d’Independència, la violència de la Partició i la Segona Guerra Mundial. La indústria cinematogràfica del país es va veure envaïda per pel•lícules americanes amb temàtiques evasives, en forma de melodrames, aventures èpiques i comèdies. Aquest model va quallar a la perfecció en la indústria nacional i es va establir com el model a seguir. Entre les nombroses produccions estrenades durant aquestes dècades, en destaquen Jugnu (1947) i Andaz (1949).

Però als anys 50 hi ha un canvi important cap a un cinema més artístic. Fruit de la visita del director Jean Renoir a l’Índia, el jove cineasta Satyajit Ray entaularà una amistat amb aquest que el durà a visitar Londres, on les influències del cinema neorrealista italià ancoraran fortament. A més, l’any 1952 s’organitzà el I Festival de Cine de l’Índia a Calcuta i Bombay: un esdeveniment que va acostar el cinema de directors com De Sica, Pudovkin o John Houston a l’espectador indi i als futurs cineastes. El resultat d’aquests canvis es materialitzen en Do Bigha Zamin (1953), pel•lícula dirigida per Bimal Roy i premiada al festival de Cannes 1954, i la Trilogia Apu (1955-1960), del mateix Roy (Pather Panchali, Aparajito i Apur Sansar). També en destaquen Pyaasa (1957) o Mother India (1957).

Do Bigha Zamin (1953)

 

Els anys 60 van iniciar una època de gran proliferació de pel•lícules, que encara perdura actualment. A mitjans de la dècada, s’estén la producció de pel•lícules en color i abunden les pel•lícules romàntiques i les d’acció. La dècada dels 70 es caracteritza per pel•lícules de violència, de gàngsters i bandits, moda que s’estén fins començaments dels 90. D’aquestes últimes dècades, en destaquen pel•lícules com Bobby (1973), Sholay (1975), Muqaddar Ka Sikandar (1978), Nayakan (1987) o Maine Pyar Kiya (1989).

 

Nayakan (1987)

 

La dècada dels 2000 es caracteritza per la popularització de Bollywood a nivell mundial. Es realitzen millores en termes de qualitat, tant a nivell de trames com de tècnica. S’inicia una etapa d’èxits de taquilla amb films com Devdas (2002), Kal Ho Naa Ho (2003) o Veer-Zaara (2004), que encetarà una nova fornada d’actors populars com Hrithik Roshan, Abhishek Bachchan, Aishwarya Rai, Preity Zinta o Rani Mukerji.

 

Veer-Zaara (2004)

 

[enrere]  [segueix]