

Per Isa Martínez - 22/05/2007

Quentin Tarantino acompanyat de les actrius de Death Proof
Quentin Tarantino ha estat avui el rei indiscutible al Festival de Cannes, tant per l’expectació que sempre desperta la seva presència com per la bona rebuda que ha tingut el film que presentava a competició: Death Proof.
En la seva última visita al Festival de Sitges, Tarantino ja ens va enunciar aquest projecte que ha rodat per formar un programa doble amb una altra part filmada per Robert Rodríguez (Planet Terror). A Death Proof, el director realitza el seu particular homenatge al cinema slasher, un subgènere del terror dels anys 60 i 70, rodat amb molt baix pressupost, amb psicòpates que mutilen sense pietat a les seves víctimes adolescents. A aquests trets característics, Tarantino hi afegeix persecucions automovilístiques, els seus diàlegs característics i escenes d’acció carregades d’adrenalina. I ens serveix una història sobre un doble de films d’acció interpretat per Kurt Russell que es dedica a perseguir i matar noies amb el seu cotxe.
La rebuda per part del públic de Cannes no ha pogut ser millor, amb crits d’entusiasme, gent d’empeus i llarga ovació per part dels incondicionals del director des que el 1994 ja va recollir aquí la Palma d’Or amb Pulp Fiction. Quan li han preguntat sobre les seves opcions a repetir premi, Tarantino s’ha declarat tranquil de saber que ‘de fet, l’únic més prestigiós que guanyar a Cannes es estar a la llista dels que no guanyen’.
No obstant, l’èxit comercial no ha estat l’esperat per ara en la seva estrena als Estats Units, on s’ha pogut veure al costat de Planet Terror, com el programa doble que es va concebre des de l’inici. Aquí es podran veure però per separat, com a films independents.
Les emocions, tot i que amb un to ben diferent, han seguit a la competició oficial amb la presentació de dues pel.lícules més: La luz silenciosa del mexicà Carlos Reygadas i Le Scaphandre et le papillon del nordamericà Julian Schnabel.
L’aposta de Reygadas, en l'únc film llatinoamericà que opta a la Palma d'Or, és un drama de ritme pausat, silenciós i detallista que ha aconseguit emocionar la crítica amb un estil en què s’hi veuen reminiscències al cinema de Dreyer. La història gira entorn d’un pare de familia que tot i estimar la seva dona, s’enamora d’una altra, inciant una relació que va contra la seva relació i que és rebutjada per la seva comunitat. Així, el director retrata com senten els conceptes d’amor, fidelitat o fe en una comunitat menonita com les que al nord de Mèxic segueixen un culte anabaptista i conserven una llengüa i cultura rural pròpies.
Per la seva banda, Julian Schnabel ha conmogut l’audiència amb Le Scaphandre et le papillon, la història de Jean Dominique Bauby, un periodista exitós, redactor en cap de la revista Elle, que amb 42 anys va quedar paralitzat després de patir un infart cerebral. L’únic moviment que pot fer és parpallejar amb l’ull dret i així va aconseguir escriure un llibre sobre la seva experiencia, que ara ha servit de base per a la pel.lícula.
El pes del personatge, que ha estat ràpidament comparat amb el de Javier Bardem a Mar Adentro, recau en l’actor francès Mathieu Amalric a qui acompanyen Emmanuelle Seigner i Max Von Sydow, entre d’altres.
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.