especials > cinema > festival Cannes 2006

 

González Iñarritu desperta els sentits de la crítica

Per Isa Martínez - 23/05/2006

Quan més d'un s'estava plantejant si fer les maletes, avui la Secció Oficial de Cannes ha ofert una d'aquelles perles que justifiquen l'estada en un festival. Per desgràcia l'emoció del moment ha estat fugaç i la segona proposta del dia ha fet baixar dels núvols a la crítica amb una altra proposta francesa.

Però en primer lloc, per fi els que no perdien la fe a Cannes han tingut el què feia dies esperaven: una pel.lícula digna de competir per la Palma d'Or i que ja s'ha situat al costat de 'Volver' en totes les travesses.

La cinta que ha obrat el miracle és 'Babel' del mexicà Alejandro González Iñarritu. La història amb la que tanca la trilogia iniciada per 'Amores Perros' i continuada per '21 Gramos'. I com en les anteriors, es tracta d'un trencaclosques narratiu que no escatima duresa, cruesa i tensió ni molt menys sentiments, molts sentiments.

Diverses històries es creuen, es separen i conflueixen per narrar com l'atzar mou les nostres vides, la incomunicació, el despertar sexual, el drama dels inmigrants i el dolor que tothom pateix tard o d'hora. Un entramat de fils narratius, escenaris i idiomes que manté enganxat a l'espectador al llarg de quasi 2 hores i mitja. Tot gràcies al bon treball de guió, elaborat per Guillermo Arriaga i el propi Iñarritu. Com també són destacables les interpretacions d'un repartiment coral i internacional format per nordamericans, britanics, japonesos, marroquins i mexicans (Brad Pitt, Cate Blanchett, Koji Yakusho, Rinko Kikuchi, Said Tarchani, Gael García Bernal), plenes de matissos, emotives i punyents.

A la sortida de la projecció, un llarg i sentit apludiment ha rebut a l'equip de 'Babel'. Però ben aviat tocava adonar-se que, per desgràcia, la qualitat no és la norma sinó l'excepció en la discutida selecció de films de la Secció Oficial.

Amb 'Flandres', del francès Bruno Dumont tornava a imperar la decepció general. L'any 1999 es va endur a casa el Gran Premi per 'L'humanitat'. La que presentava avui segueix el mateix estil naturalista, amb plans pausats i escassetat de diàlegs. Tot plegat al servei d'una història sobre un noi que manté una amistat que amaga l'atracció sexual, amb una amiga de la infància. Ell marxa a la guerra, es converteix en un violador i és a punt de ser jutjat abans de poder tornar a casa. Ella passa un temps reclosa en un frenopàtic abans de retornar al poble i rebre el seu company que li acaba confessant l'amor que sent per ella.

Per desgràcia, els fets avancen a base d'incoherències i sense sentits. I la pretesa naturalitat que buscava transmetre el director, ha estat acollida com una mostra seca i impersonal de sentiments i reaccions sense interès.

Ara tota l'expectativa es centra en veure si els altres dos grans noms que queden per presentar-se a concurs, Sofia Coppola i Guillermo del Toro, es col.locaran a la banda dels que salvaran l'edició d'enguany o es sumaran als nombrosos gerros d'aigua freda.

 

[enrere]  [segueix]