especials > cinema > Sessió matinal: una de cinema musical

Sessió matinal: una de cinema musical 

T’apuntes?

Per Belinda Bonan - 25/02/2008

Malgrat que la definició de gèneres és una qüestió que sempre ha generat un gran debat, no podem negar que els humans som uns sers addictes a la classificació. El cinema no s’escapa d’aquesta virtut, o defecte, tan nostra. Precisament, això és el que ens permet dir que pel•lícules tan diferents com ‘El Mago de Oz’ (1939), ‘Cabaret’ (1972) o ‘Sweeney Todd’ (2008) formen part del que es coneix com cinema musical. Aquest escrit no pretén altra cosa que fer un humil repàs a un gènere que captiva o desagrada, però que mai deixa indiferent. Escalfeu motors, l’espectacle és apunt de començar ...

Ho confesso, i espero que amb això no em jutgeu malament, però sóc una gran fan del gènere. La veritat és que m’encantaria poder posar-me a cantar i ballar en qualsevol moment del dia, al més pur estil Ginger Rogers, a ‘La alegre divorciada’ (1934), o Olivia Newton-John, a ‘Grease’ (1978). Però això només passa en el fantàstic món de l’espectacle i no en la vida real. Us imagineu per un moment que la vida fos com un musical? ... Com xalaria!

 

“You’re the one that I want” de ‘Grease’ (1978)

 

Bromes a part, el cinema musical és un gènere que no es basa en el mimetisme, sinó que, normalment, ens ofereix un món ple de fantasia. I, precisament, un clar element d’aquesta fantasia és la música. En termes generals, la música apareix com a element asincrònic en la majoria de pel•lícules. Normalment, no forma part, pròpiament, de la història i adquireix, per tant, un mer rol d’acompanyant de la història. Pel contrari, en el cinema musical, la música esdevé una protagonista més i passa a narrar part de la història. Per tant, sense la música, no hi hauria història.

Un altre element important del gènere és el ball. Podríem dir, doncs, que les coreografies també adquireixen un protagonisme insòlit. Malgrat que no és un factor comú en totes les pel•lícules del gènere, sí és un element característic en els films de l’edat daurada del cinema musical, com ‘Un día en Nueva York’ (1949) o ‘Melodías de Broadway’ (1955), i que està reapareixent en films de nova fornada, com ‘High School Musical’ (2006) o ‘Hairspray’ (2007).

[segueix]