especials > música > depeche mode

 

Depeche Mode, esperant la nova dosi

Per Joan Carles Sanchez-Marin - 20/09/2005

El proper mes d'Octubre surt a la venda l'últim treball del veterà grup britànic Depeche Mode. Després de les aventures en solitari del cantant Dave Gahan i del principal compositor de la banda, Martin L.Gore, la influent banda retorna a la primera linea de foc amb Playing the angel.

Hem pogut sentir el primer single “Precious” que circula per la xarxa degut a un robatori pel qual ja han estat detinguts algunes persones a Polònia. “Precious” es un single 100% DM, amb una tornada impecable i una bona melodia. Els privilegiats que ja han pogut sentir el disc sencer expliquen que, gràcies a la producció de Ben Hiller, productor de bandes com els últims Blur, es un disc molt obscur, amb baixos gruixuts i potents i amb capes i capes de sons densos i estranys amb preferència pels sintetitzadors analògics en lloc dels digitals. Diuen que és com el revers obscur de “Ultra” (1994), per exemple. Diuen que els millors Depeche Mode han tornat. Estem d'enhorabona.

Milers de seguidors esperen el llançament de “ Playing the angel ” i els seus concerts de febrer a Espanya, quatre en total, dos a Barcelona i dos a Madrid.

Però, que es el que els ha convertit en una banda de culte i una banda de masses al mateix temps? Quines son les claus que fan que encara estiguin de moda o millor dit que mai passin de moda?

DM en el seu context

 

A principis dels 80 coexistien a Gran Bretanya dues tendències musicals: la denominada “new wave” o els nous romàntics i el “tecno-pop”. Adscrits a la primera, els grups mes representatius van ser Spandau Ballet i Duran Duran. Mentrestant, DM liderava als “electrònics” i va influenciar directament a nous grups que van aparèixer quasi be simultàniament: OMD, Human League i Soft Cell.

DM mai han quedat enrere, cosa que si els hi va passar a moltes bandes de la seva generació. Han crescut des de el pop electrònic intranscendent i naif dels seus començaments fins a sons mes complexes i definitius. De “Just can't get enough” fins a “Barrel of a gun”; de ‘‘The meaning of love'' hasta ‘‘Dream on''.

 

  [segueix]