3 de 7

Especial James Bond  

Roger Moore, el Bond més irònic

Per Iker Zarallo Peretó - 20/11/2006

Filmografia com a Bond

Vive y deja morir (1973)

El hombre de la pistola de oro (1974)

La espía que me amó (1977)

Moonraker (1979)

Sólo para sus ojos (1981)

Octopussy (1983)

Panorama para matar (1985)

Resta de filmografia

La última vez que vi París (1954)

Melodia interrumpida (1955)

Misión en la jungla (1961)

Protagonistas del crimen (1968)

Complot (1969)

Un toque de suerte (1975)

Evasión en Atenea (1979)

Lobos marinos (1980)

Rescate en el mar del Norte (1980)

Los locos del Cannonball (1981)

A cara descubierta (1984)

Atraco a falda armada (1990)

El inmortal (1993)

The Quest (En busca de la ciudad perdida) (1995)

El enemigo (2000)

Boat Trip. Este barco es un peligro (2003)

Si Roger Moore no fos tan sant, Sean Connery no l’hagués tret la primera posició en el 'ranking' dels millors 'Bonds'. I és que, quan en 1962 entrava en producció el Dr. No, Roger Moore estava preparat per El Santo i Sean Connery era la segona opció. No va ser fins 1973 que els productors de la saga van tornar a pensar en ell i van oferir-li protagonitzar Vive y deja morir, el primer de set films en que l’actor britànic es posaria en la pell del famós home amb llicència per matar.

Biografia

El jove Roger Moore
comptava amb una molt
bona planta, la seva millor
carta de presentació.

Roger Moore neix a Stockwell, Londres el 14 d’octubre de 1928, dos anys abans que en Connery. Des de ben petit a Roger el que més li fascinava era el dibuix, fins a tal punt que durant la seva adolescència va treballar com ajudant de dibuixos animats en un estudi de cinema publicitari.

Gràcies a algun contacte i a la seva bona planta va debutar davant les càmeres com a extra a Caesar and Cleopatra (1946). Va ser aquesta experiència la que el va fer decidir-se per encaminar la seva vida al món de la interpretació. Així, va sol·licitar l’accés a la prestigiosa Royal Academy of Dramatic Arts, però no ho va aconseguir. Però això no li va treure la idea del cap i va pensar que treballar de model masculí potser li obriria alguna porta. Finalment la seva oportunitat va arribar amb un paper a The Last Time I Saw Paris (1954) co-protagonitzada per Elizabeth Taylor.

A Maverick ja dominava
l'ús de les pistoles.

Però va ser a la petita pantalla on Roger Moore va aconseguir convertir-se en un rostre popular. L’any 1957 aconseguia transformar-se en Ivanhoe per a la televisió Britànica.

Més tard vindrien The Alaskans i Maverick. En aquesta última interpretava a un vaquer amb bastant sentit de l’humor. Va ser una sèrie de gran èxit i fins i tot i va haver una adaptació cinematogràfica interpretada per Mel Gibson i Jodie Foster l’any 1994.

L’any 1963, gràcies a la seva experiència en sèries d’aventures i al seu innegable carisma i presència de gentleman, el gran productor britànic Sir Lew Grade va oferir-li el paper del clàssic personatge literari creat en els any trenta per Leslie Charteris, El Santo, per a televisió.

'El Santo', tan gentleman
com en James Bond.

Seductor, simpàtic, misteriós,... eren característiques comunes entre Roger i el seu personatge a El Santo. Un paper que semblava fet a mida i que el va convertir en estrella arreu del món. A més de popularitat, aquest èxit li va aportar riquesa ja que, a més de com a actor, a El Santo es va involucrar com a productor i director. Actualment n’és el propietari dels drets de difusió de la sèrie.

Les característiques de Simón Templar, 'El Santo', van cridar l’atenció de Ian Fleming, creador de James Bond 007, que va suggerir a Cubby Broccoli i Harry Saltzman que el consideressin per al film que estaven produint sobre el seu personatge. Però Moore no estava disponible per fer cinema. El Santo seguiria en antena fins 1968.

Després d’alguns papers protagonistes en cinema sense gaire èxit, va tornar a la televisió al costat de Tony Curtis. Junts van protagonitzar The Persuaders (1972), una altre sèrie d’èxit mundial on interpretaven a dos milionaris aventurers que anaven pel món resolen misteris i ajudant a la gent, especialment a les dones maques.

Moore com a agent
especial d'UNICEF.

Quan The Persuaders va acabar, els productors Broccoli i Saltzman van aprofitar per oferir a Moore el paper de Bond en el que seria la nova pel·lícula de la franquícia, tot i que la United Artists pensava en Burt Reynolds o Robert Redford.

Vive y deja Morir va ser el primer dels set films en els que Roger Moore va interpretar a James Bond. Amb ell, el personatge va guanyar en sentit de l'humor i també en edat de mica en mica. De fet a Panorama para Matar l'actor tenia ja 56 anys.

Després de dotze anys al servei secret de la sa majestat, Roger Moore va començar una altra carrera, la de filantrop i ambaixador de la UNICEF lluitant contra la fam i la violència contra els nens arreu del món.

En Octubre de 2003 va ser nomenat Cavaller del Regne Unit de Gran Bretanya per la Reina Elisabeth. Al rebre la condecoració l’actor va exclamar: “Aquest honor es deu a la meva labor per a UNICEF i no pel meu treball com a actor, si així fos seria el primer actor nomenat cavaller gràcies a la seva habilitat per expressar emocions amb les celles!”.

[puja]

[enrere]  [segueix]