especials > cinema > especial james bond

Especial James Bond 

James Bond contra Goldfinger

Per Yolanda Aguilar - 20/11/2006

Auric Goldfinger és el major contrabandista d'or del món. James Bond l'encarregat d'investigar-lo. El que descobreix és un sinistre pla conegut com "Operació Gran Eslam". Ajudat per unes extraordinàries conductores i per un assassí sense escrúpols, Goldfinger engega el seu pla. Els segons compten i la tensió es dispara. Bond haurà d'entrar en acció a tota velocitat amb el seu Aston Martin especialment dissenyat per a ell.

Des de l'explosió d'una bomba en l'exterior d'un centre nocturn fins a la fugida a l’últim minut del jet personal del President, la tercera aventura en la pantalla de James Bond no té aturador. Sean Connery regressava com l'Agent 007 per enfrontar-se a un maniàtic vil obsessionat amb destruir tot l'or de Fort Knox i arrasar amb l'economia mundial!

"No Senyor Bond, espero que mori". Aquesta és una de les frases més clàssiques i memorables de la sèrie de Bond pronunciada pel malvat Auric Goldfinger.

James contra Goldfinger, la tercera protagonitzada per Sean Connery, va crear un estil Bond que seguirien les successives pel·lícules de l'agent secret, per exemple introdueix els famosos artilugis creats amb la més alta tecnologia per a ajudar a 007, entre els quals s'inclou l'Aston Martin BDS, amb les conegudes modificacions que sempre tenen tots els cotxes Bond.

El pressupost de la pel·lícula va ser cinc vegades major (3,5 milions de dòlars) que el de la pel·lícula anterior de Bond i la major part va ser utilitzat per a pagar els costosos escenaris on està rodada, com la recreació a escala natural de Fort Knox (l'escenari més car construït en Pinewood Studios fins a llavors). Va ser Ken Adam qui, després de rebre la negativa d'accés al Fort Knox real, el que va deixar córrer la seva imaginació per a obeir l'ordre de Cubby Broccoli de crear aquell magatzem d'or en els estudis Pinewood i se’n va sortir molt bé. Igualment impressionants són els efectes especials aconseguits per John Stears a l'adaptar l'ara llegendari Aston Martin DB5, conegut des de llavors com "El cotxe més famós del món".

James Bond contra Goldfinger va representar un canvi radical en les pel·lícules de l’agent secret tant artísticament com en termes d'impacte de la sèrie en la cultura popular. Va ser la primera a donar èmfasi als elements d'alta tecnologia que han passat a ser un dels trets característics de la saga.

Així mateix, Goldfinger va reflectir la intenció del director Guy Hamilton de realitzar un acostament més irònic a les pel·lícules i, en conseqüència, es va introduir més humor. Mentre alguns encara discuteixen que si amb Goldfinger les pel·lícules de Bond van abandonar qualsevol intent de reflectir històries de la vida real dels espies, es pot argumentar també que aquesta pel·lícula va ser l’inici de la imatge Bond que li ha convertit en un fenomen perdurable: un heroi tot terreny, amb tendència a sortides gracioses fins i tot quan s'enfronta a una mort segura.

James Bond contra Goldfinger també va ser la primera pel·lícula de Bond a ser classificada com un èxit de taquilla. En aquells temps menys cínics, fins i tot els crítics eren unànimes al lloar l'estil innovador de les pel·lícules.

Destaquem el repartiment: Gert Fröbe com el vil Goldfinger i Harold Sakata com Oddjob l'ajudant de Goldfinger i el seu barret mortal són realment inoblidables, igual que Pussy Galore interpretada per Honor Blackman que es convertiria en la primera de les heroïnes alliberades en la gran pantalla.

Parlant d'inicis també va ser la primera participació de Shirley Bassey com a intèrpret del tema principal, que, per cert, fins a la data, està considerat com la millor cançó de totes les de Bond.

[enrere]  [segueix]