7 de 7

Especial James Bond  

Ian Fleming

Per David Fajardo - 21/11/2006

Novel·les de James Bond

1953. Casino Royale

1954. Vive y deja vivir

1955. Moonraker

1956. Diamantes para la eternidad

1957. Desde Rusia con amor

1958. Dr. No

1959. Goldfinger

1960. Sólo para tus ojos (libro de cuentos)

1961. Operación Trueno

1962. El espía que me amó

1963. Al servicio secreto de su Majestad

1964. Sólo se vive dos veces

1965. El hombre de la pistola de oro

1966. Octopussy (libro de cuentos)

Darrera de les pel·lícules de James Bond ens trobem amb el treball de l'escriptor que va crear el personatge i el va convertir en el mite que és en l'actualitat. Com en el cas de Sherlock Holmes, Bond forma part del nostre imaginari, és gairebé un personatge real i a molts en sembla que les seves històries són les translacions de fets reals que van esdevenir en un moment i espai determinats. No és així, darrera de Bond, de les dones que l'acompanyen, dels dolents terroristes i assassins hi ha la ment d'un escriptor, d'Ian Fleming, un home que va donar vida a un dels herois per excel·lència.

Ian Fleming va néixer a Mayfair, Londres, fill d'un membre del parlament, Valentine Fleming, i de la seva dona Evelyn Beatrice Ste Croix Fleming. Ian tenia un germà més gran, l'escriptor de viatges Peter Fleming, i uns anys més tard els seus pares li van donar dos germans petits, Peter i Richard. Va estudiar al Colegi Eton i a l'Academia Militar Reial Sandhurst, d'on va sortir abans d'acabar la seva formació. la seva mare el va enviar al continent a estudiar idiomes, primer a Austria i Munich per millorar el seu alemany i preparar-se pels exàmens de la Foreign Office i després a Ginebra per estudiar francès. No va aconseguir entrar a la Foreign Office i va treballar com a editor i periodista en el servei de notícies Reuters. L'èxit més gran de Fleming a Reuters va ser el seguiment d'un judici a Rússia que va impressionar els seus companys, però sembre va estar a l'ombra del seu germà. Problemes econòmics el van portar a deixar el periodisme i entrar en una companyia de banca.

Ian Fleming

L'any 1939, va iniciar un apropament formal al servi d'intel·ligència treballant per la intel·ligència naval. Ben aviat es va convertir en l'assistent del director i va ser la ma dreta d'un dels millors espies britànics, John Godfrey. La guerra va ser bona per Fleming, ja que va incentivar la seva imaginació, programant, elaborant i portant a terme perilloses missions. Des del seu despatx va maquinar estranyes idees sobre com confondre, vigilar o enfurismar els alemanys. Ja entrada la guerra, Fleming va ser destinat al comandament de la Unitat 30, un grup de soldats especialment entrenats que eren enviat a missions específiques d'intel·ligència. Aquestes missions implicaven treballar darrera de les línies enemigues assegurant-se que els alemanys no tinguessin oportunitat de destruir els seus arxius. Fleming els enviava a missions mentre ell esperava darrera de la seva taula a Londres. No obstant, era el seu grup i també els seus èxits. Durant el darrer any de la guerra va visitar Jamaica, va quedar impressionat per l'illa i es va proposar viure allà en un futur proper.

Superant moltes dificultats va aconseguir traslladar-se a Jamaica on vivia en una casa anomenada Goldeneye, amb pocs luxes però amb molt bona situació. Vivia a mitges entre Londres i Jamaica i treballar de periodista ocasional. Però les pressions d'una futura família el van obligar a iniciar una carrera més regular en el món de la literatura. Havia mantingut relacions amb Lady Anne Rothermere, una dona casada, que quan es va quedar embarassada va obligar a Ian a accedir al matrimoni; mentre esperava el divorci d'Anne va escriure el primer esboç de 'Casino Royale'. Va ser la primera de moltes de les novel·les i històries curtes dedicades a l'agent 007, on va posar tot l'enginy que anys enrere havia destinat a les missions d'intel·ligència. Es va guanyar el respecte d'autors tan diversos com Raymond Chandler o Edith Sidwell i gairebé la família Kennedy sencera seguia les històries de James Bond. Va combinar a la perfecció l'escriptura amb una vida intensa, plena de viatges i d'emocions que van tenir conseqüències greus en la salut de l'autor. A finals dels anys 50 el seu estat va empitjorar i tot i que ell va intentar sobreposar-se en diverses ocasions el seu organisme estava massa tocat com per preveure una llarga vida. Així va ser, el 12 d'agost de 1964, Ian Fleming moria amb només 56 anys deixant enrere una de les creacions literàries més carismàtiques del segle XX i de la història de la literatura.

James Bond literari

Ian Fleming va escriure dotze novel·les i nou contes de l'agent 007, tot i que existeixen dubtes sobre qui va acabar la darrera d'elles, "El hombre de la pistola de oro"; se sospita que va ser l'escriptor Kingsley Amis qui va completar la novel·la. Quatre anys després de la mort de Felming, el mateix Kingsley Amis va continuar la sèrie escrivint una nova història de James Bond; l'any 1973, John Pearson va escriure la 'Biografia Autoritzada de 007', escrita en primera persona i entre el 1981 i el 2002 John Gardner i Raymon Benson van aportar 20 novel·les i tres contes més. Tot i així, aquests obres no van tenir l'èxit ni l'acceptació de les originals d'Ian Fleming; les fites més importants van ser les novel·litzacions que va fer Gardner de les pel·lícules "Licencia para matar" i "Goldeneye" i les que va fer Benson de "El mañana nunca muere", "El mundo nunca es suficiente" i "Muere otro día". L'any 2005, Charlie Higson va dedicar una sèrie a les aventures d'un jove Bond i Samantha Weingberg sota el pseudònim de Kate Westbrook va iniciar la publicació d'una trilogia que porta per nom "The MonePenny Diaries". El juliol del 2006, la companyia que poseeix els drets de les novel·les de Fleming va anunciar que per celebrar el centenari de l'autor han encarregat una nova obra a un escriptor de renom, el nom del qual es veurà amagat fins el dia de la publicació del llibre.Els esforços per publicar noves obres dedicades a l'agent 007 demostren la rendibilitat de la franquícia creada per Fleming; tot i així les obres posteriors no han arribat a la qualitat i al nivell de diversió de les creades per Fleming que potser s'espantaria una mica si pogués veure el que han anat fent amb la seva creació, almenys en l'aspecte literari.

[puja]

[enrere]