especials > cinema > ladrón de bicicle

 

Ladrón de bicicletas

Per Isa Martínez - 08/05/2006

Aquesta setmana es reedita en DVD una de les obres fonamentals del neorrealisme italià i pel.lícula de visionat obligat per als amants del cinema i estudiosos del setè art. Crònica social, crítica política i una història d'amor i redescobriment entre pare i fill es donen la mà en un film pausat però molt emotiu.

Diferents autors han discutit que ‘Ladrón de bicicletas’ sigui realment una pel.lícula neorrealista, pels mitjans que es van utilitzar en el rodatge i la gran planificació feta en el procés de producció. Sigui com sigui, el film té prou elements per figurar amb ple dret com a una de les mostres més representatives d’aquest corrent artístic. Fins i tot tenint en compte els crítics, s’ha de reconèixer que amb més o menys mitjans i planificació, Vittorio De Sica ho posà tot al servei de crear una il.lusió convincent de realitat.

Però tot i puntuals apreciacions, ‘Ladrón de bicicletas’ és una pel.lícula que fa un ús excel.lent de les convencions del neorrealisme i constitueix un exemple clar del què aquest moviment va aportar a la història del cinema. Les actuacions dels actors no professionals són altament convincents i emotives, els escenaris reals on es filmà aporten una gran verosimilitud al conjunt, el muntatge, el temps continu i els llargs plans dels carrers de la ciutat i la seva gent també aporten densitat dramàtica i naturalitat.

Tot plegat construeix un conjunt que funciona a diferents nivells de lectura i que és capaç de transmetre la situació i les preocupacions de la classe obrera en un moment determinat de la història d’Itàlia a través de la búsqueda anecdòtica d’una bicicleta per part d’un pare i un fill que van redescobrint la seva relació talment com tot un país buscava després de la guerra la manera de reconciliar parts de la societat ben diferents.

Repassem-ne algunes de les claus:

L'argument

Ladrón de Bicicletas narra la història d’Antonio, un home que porta dos anys a l’atur quan li ofereixen feina per enganxar cartells amb la condició que tingui bicicleta. Com que la seva bicicleta està empenyorada, ell i la seva dona Maria decideixen vendre’s els llençols per recuperar-la. Però el primer dia de feina, mentre enganxa un cartell, a Antonio li roben la bicicleta. Després de perseguir al lladre en va, decideix posar una denuncia a comissaria. Però la indiferència de les autoritat fa que comenci a buscar el lladre pel seu compte, acompanyat del seu fill Bruno. En el tercer dia de búsqueda infructuosa, Antonio reconeix el lladre i el segueix fins a casa seva. Però el noi clama la seva innocència i Antonio s’ha d’encarar amb tota la seva familia i veins. Finalment, el propi Antonio intenta robar una bicicleta a les afores d’un camp de futbol però es sorprès i empaitat. Els plors del petit Bruno és l’únic que impedeix que Antonio sigui detingut i empresonat.

 

 

 

  [segueix]