especials > televisió > mujeres desesperadas

 

Mujeres desesperadas

Per David Fajardo - 03/04/2006

Marc Cherry es va despertar un dia amb una idea; dintre de tot el maremàgnum de sèries que hi havia a la televisió cap estava dedicada a una urbanització classe alta que mostrés una visió particular de les dones (i els homes) que allà vivien. Així va néixer un dia 'Mujeres desesperadas' i com se sol dir, amb elles va arribar l’escàndol.

 

El que no sabia Cherry era que col·locar una idea tan genial (almenys per a ell en aquell moment) no seria gens fàcil. Va recórrer a les cadenes HBO, CBS, NBC, Fox, Showtime and Lifetime i de totes elles va obtenir només respostes negatives fins que l’ABC va acceptar l’esbojarrada proposta del guionista. I va encertar perquè juntament amb 'Perdidos' ('Lost') aquesta cadena va aconseguir els dos èxits més importants de la temporada, èxits que s’han repetit allà on han viatjat aquestes produccions.

'Mujeres desesperadas', que es va emetre per primer cop als Estats Units el 3 d’octubre de 2004, explica la història d’un conjunt de dones que viuen a un barri imaginari anomenat Wisteria Lane i que a partir d’un succés tràgic veuen com les seves vides estan plenes de secrets que a poc a poc els canviaran la forma de viure. L’origen de la sèrie és el suïcidi d’una de les veïnes de Wisteria Lane, Mary Alice, fet que sorprèn a totes les seves amigues perquè no entenen quins són els motius que l’han portat a triar un camí tan desastrós. El que no s’imaginen és que aquest esdeveniment trasbalsarà completament el que elles són i el seu entorn. Així, assassinats, robatoris, atacs indiscriminats, mentida i adulteri seran elements que conviuran a la vida d’unes dones que potser no estan desesperades però sí ultrapassades per un destí que juga contínuament amb elles.

Polèmica i criticada, 'Desperate housewives' es va guanyar el favor d’un públic que no estava acostumat a que la societat americana rebés un tractament tan àcid fora dels dibuixos animats (on 'Los Simpson, 'Padre de familia' o 'Padre made in USA' fan una feina excel·lent). La seva acidesa i la crítica continua al 'american way of life' són potser un reflex d’una societat que està una mica cansada de caure en els tòpics i de viure totalment encotillada. La religió, el sexe, la mort i la mentida són moneda de canvi a aquesta producció i no és gens d’estranyar que hagi generat contínues protestes i hagi aixecat airades crítiques dels sectors més conservadors i pro-religiosos. No obstant això, Cherry continua proposat la mateixa línia per la seva sèrie i sembla no estar disposat a cedir un mil·límetre de llibertat creativa davant de tots aquells que demanen la seva cancel·lació.

A Espanya, on s’emet des de l’any 2005 la polèmica no ha estat tan important, potser perquè no ridiculitza la nostra societat o més probablement perquè estem bastant habituats a veure’ns ridiculitzats; en canvi, no ens equivocaríem gens si parlessim d’èxit. En una país on els productes amb més audiència són els de producció pròpia (amb honroses excepcions) 'Mujeres desesperadas' va obtenir bones xifres en les seves dues emissions, ha venut un bon número de còpies de l’edició en DVD de la primera temporada i ha donat mostres de bona salut (de molt bona salut en realitat) en les primeres emissions de la segona. El seu èxit és des del meu punt de vista fàcil d’explicar: la sèrie té uns guions magnífics i unes interpretacions excel·lents; manté el misteri de forma molt elegant i les situacions quotidianes acaben desdibuixades per moments surrealistes que fan riure o plorar, però que sobretot ens fan entendre que la desesperació d’aquestes dones és d’aquelles que a tots ens agradaria compartir durant tot el temps que duri la sèrie, i esperem que sigui molt.

[segueix]