

Capítol Calico Electrónico dedicat als nens de San Ildefonso
Especial Nadal de Els Simpson (anglès)
La marxa Radetzky del concert d'any nou
Per Isa Martinez - 21/12/2006
Cada any el Nadal envaeix la petita pantalla per portar-nos programes que no poden faltar a les festes i també imatges sorprenents. La caixa tonta ens ensenya els aspectes més tendres, solidaris i tradicionals del Nadal, però també és capaç de treure punta i mofar-se de tot allò que defineix aquests dies. Aquest és un repàs per alguns dels moments del Nadal a la tele:
Una
de les eleccions crucials que cadascú ha de fer cada cap d'any és
amb qui seguirà les dotze campanades. Hi ha opcions per tots els
gustos, més modernes, més clàssiques, amb presentador
famós, amb gent anònima, amb rellotge més ràpid
o més lent,... Les retransmissions de les campanades posen el punt
i final al frenesí de l'últim sopar de l'any i la preparació
dels grans de raïm i donen el tret de sortida per enviar milers de
missatges a familiars i amics i emprendre la marxa cap a la revetlla de
torn. A la televisió ens han regalat moments per la història
com la bola de neu impactant a la cara de la Mari Pau Huguet, les ja mítiques
bufandes blanques de Ramón Garcia, la rima que va acompanyar al 'Feliz
2005', l'escot de la presentadora de Telecinco de l'any passat o el stripper
que va passejar-se per les campanades de 1998.
Quan
acaba l'any és inevitable fer balanç i omplir hores de programació
amb tota mena de refregits que ens recorden les imatges més impactants,
divertides i emocionants del què s'ha viscut durant els 12 mesos
que s'acaben. Tot s'hi val: victòries esportives, catàstrofes
naturals, aparatoses caigudes i accidents, o preses falses i equivocacions
de presentadors de qualsevol programa. Cert que ara tenim matxambrats d'imatges
quasi cada dia en diferents cadenes, però els resums de nadal van
bé per refrescar la memòria, veure els grans moments que ens
hagim pogut perdre i dir allò tant típic de 'ostres, això
ha passat aquest any? em pensava que feia més!'
Un
dels símbols inequívocs de que ja ha arribat Nadal, és
la Marató de TV3. Mentre les telemaratons són
molt populars a alguns països, aquí s'han anat estavellant una
darrera l'altra totes les emissions que al llarg dels anys es van intentar
en diverses cadenes. En totes, excepte en la de TV3 que aquest 2006 ha tornat
a assolir l'èxit amb un projecte que ja porta 15 edicions en antena.
Aquesta iniciativa ha aconseguit sensibilitzar la societat catalana sobre
diverses enfermetats fent pedagogia constructiva a la vegada que apelant
a la solidaritat s'han aconseguit recaptacions milionaries per diferents
causes. Polítics, cantants, esportistes, actors, gent anònima
i tots els treballadors de TV3 es volquen en cada edició per posar-hi
el seu gra de sorra ja sigui organitzant partits de futbol, enregistrant
CDs o simplement passant-se el dia agafant trucades. Ells donen el tret
de sortida a l'esperit nadalenc i esperem que ho facin per molts anys.
És habitual que en totes les sèries de televisió
que tenen temporada complerta i repassen l'esdevenir de l'any en la vida
dels seus protagonistes dediquin un capítol anual a les festes de
Nadal. Així hem passat les festes nadalenques des de a bord del vaixell
de Vacaciones en el Mar fins al casino de Las Vegas.
Però sens dubte, un dels moments de Nadal més memorables ens el va regalar la sèrie Friends en la seva setena temporada. Decidit a que el seu fill no perdi la tradició jueva de la seva familia, Ross es disfressava amb l'única disfressa que podia trobar: la d'un armadillo gegant, per inculcar els principis del Hannuka al petit, oposant-se als clàssics nadalencs. El fet de que Chandler aparegués vestit de Pare Noel al mateix moment, generava tota sèrie de gags i una gran confussió en el nen.
Cada
22 de desembre ens preguntem què fariem si les veus dels nens de
San Ildefonso cantessin el número de loteria en el què hem
depositat les nostres esperances de retirar-nos. Els sortejos de la loteria
de Nadal són llargs, avorridissims i fan que acabem odiant aquelles
veuetes tan peculiars, però tot i així ens mantenen enganxats
mentre els bombos giren, creuant els dits perquè a l'endemà
no haguem de tornar a la feina. Per desgràcia els afortunats de cada
any solen ser unes persones que no coneixem de res i que a l'endemà
poblaran els telenoticies de totes les cadenes, saltant i obrint ampolles
de xampany al mig del carrer. I que a més any rera any coincideixen
en què els diners que es guanyen a la loteria, només serveixen
'per tapar forats'.
[segueix]
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.