

Capítol Calico Electrónico dedicat als nens de San Ildefonso
Especial Nadal de Els Simpson (anglès)
La marxa Radetzky del concert d'any nou

Els qui no surten de revetlla fora de casa, poden portar la revetlla al saló amb qualsevol dels programes de varietats que organitzen les diferents cadenes. La fórmula és sencilla: uns quants famosos vestits amb trajo de festa, alguns cantants de renom però no massa caché i regar-ho amb gags d'humor més o menys inspirat. Els programes de varietats de Cap d'Any solen ser carn de zapping i és tot un mèrit aconseguir aguantar-ne un de principi a final, des dels inesgotables especials de Cruz y Raya o els Morancos fins als més llunyans de Martes y Trece. Però també ens han ofert imatges impagables com la d'un suposat directe de Jon Bon Jovi a qui l'arrencada del playback va enganxar a cinc metres del micròfon o la famosa despitregada de la Sabrina a ritme de Boys, boys, boys. Afortunadament algunes ments lúcides intenten posar una mica d'originalitat als últims moments televisius de l'any i podem veure programes presentats per guinyols o a la gent de La Cubana assegurant-nos que per Cap d'Any 'TV3 no fa res'.
No
ens enganyem, la gràcia de les cavalcades de reis és anar-les
a veure al carrer, gaudir de l'ambient en directe mentre els petits es queden
embadalits i els grans es barallen per aconseguir arreplegar la major part
de la pluja de caramels. Veure una cavalcada per la tele no té massa
gràcia, però és un dels programes ineludibles de les
festes. Cada cadena tria un poble o ciutat i segueix l'esdevenir de carrosses
i els parlaments de Ses Majestats des del balcó de l'ajuntament.
I mentrestant, els pares creuen els dits perquè els nens que controlen
el comandament no els preguntin perquè, si només hi ha tres
reis mags, el de TV3 i el de Telecinco no s'assemblen de res i poden estar
a dos llocs alhora.

L'esperit nadalenc, la candidesa de l'ambient familiar i les tradicions són terreny abonat perquè els creadors de les sèries més transgressores puguin abocar tota la seva mala baba i sarcasme esmolat. En sèries d'animació veteranes com Futurama, Padre de Familia, Els Simpson o South Park, els especials de Nadal ens han regalat alguns dels millors capítols. De South Park recordem com un senyor perplexe perquè a altres països no es celebrin les mateixes festes volta el món desitjant un maleït bon nadal a musulmans, hindús o japonesos mentre els imposa les tradicions nadalenques a garrotades. La familia groga més famosa va arribar a ajudar al propi Pare Noel a fer la seva feina mentre competien amb no gaire bones arts contra els seus veïns, la familia Flanders, per guanyar el premi a la casa més ben decorada del barri. A la mordaç familia Griffin, el petit Stewie no estava disposat a empasar-se que un home gras vestit de vermell fos capaç de recórrer tot el món en una nit portant regals a cada casa. I Futurama ens portava al nadal de l'any 3000, on un Pare Noel robot armat fins a les dents baixava a la Terra des del Pol Nord de Neptú per sembrar el caos i castigar metralleta i missils en mà a tots els terrícoles.
També
les iròniques urpes del millor humor britànic han fet escarni
del Nadal. Rowan Atkinson en el seu paper de l'Escurçó
Negre ens va regalar un capítol que oferia una peculiar versió
tergiversant el Conte de Nadal de Dickens. Ebeneezer Blackadder és
l'ovella negra del seu llinatge per ser massa generós, ben educat
i preocupar-se pels demés. Una nit rebrà la visita dels fantasmes
del passat, el present i el futur que li mostraran imatges dels seus antepassats,
els seus inseparables Baldrick, la reina Victòria o Lord Melchett,
i què li passarà en endavant si segueix essent una bona persona.
Al final del capítol, Ebeneezer ho tenia clar: ser dolent és
molt més divertit!
Amb
la meitat de la població de resaca o simplement morta de son, els
primers programes que s'emeten al nou any, no es compten entre els més
vistos. Potser per això, les cadenes no solen fer un gran esforç
per buscar continguts que enganxin una audiència que simplement no
està per mirar la tele. I així, sabem que hi ha dos programes
que mai no faltaran a les primeres hores del nou any si els volem parar
atenció. Un és l'excel.lent concert d'any nou que es transmet
des de Viena i que culmina amb la vigorosa Marxa Radetzky acompanyada del
picar de mans i peus dels assistents que amenaçen amb fer saltar
pels aires la poca activitat cerebral de què poguem gaudir el primer
matí de l'any. I l'altre és una retransmissió esportiva
especialment concebuda pels qui necessiten agafar el son, en què
un darrera l'altre diversos esquiadors es llencen pendent avall exactament
amb les mateixes postures i la mateixa cara per aconseguir una puntuació
que encara no tenim molt clar d'on surt.
Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.
Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.