3 de 5

Tim Burton

 

This is Halloween

 

The Making Of The Nightmare Before Christmas - Part 1

Encara que la pel·lícula es coneix en tot el món com Pesadilla antes de Navidad de Tim Burton, Burton no va dirigir directament la pel·lícula. El seu compromís amb la Warner per dirigir Batman vuelve va obligar a Burton a cedir la direcció a Henry Selick, un prestigiós animador el que havia conegut a la Disney a finals dels setanta i a qui havia mostrat els seus primers esbossos en el 1982.

Selick vivia i treballava a San Francisco, una zona que s’havia convertit en el centre de l’animació de stop-motion. Va ser en aquesta ciutat que Burton i Touchstone Pictures van fundar Skellington Productions i on van començar a treballar en Pesadilla antes de Navidad al mes de Juliol de 1991.

Mai s’havia realitzat un projecte com aquell, Disney i Burton van crear un estudi especial que respongués a les necessitats d’aquell projecte, un espai de 43.000 metres quadrats on es van arribar a encabir 20 escenaris diferents.

Selick va dedicar dos anys i mig a aquell projecte amb supervisió de Burton, encara que aquest també li va concedir força llibertat.

L’storyboard és un element fonamental en el rodatge d’un film d’animació i encara més quan tenim una animació en stop-motion i el procés passa de mans d’uns als altres i tot ha d’estar molt clar. Stop-motion no deixa lloc a la improvisació i qualsevol errada pot suposar la repetició des del inici.

Tim Burton i el director Henry Selick durant el rodatge de Pesadilla

L’storyboard de Pesadilla antes de Navidad constava de 50 taulons amb 66 il·lustracions cada un d’ells i en cada un d’ells quedaven definits, l’acció, el tir de càmera, l’òptica i la il·luminació. L’story va ser clau, també, en l’elaboració del guió.

L'animació stop-motion ('moviment parat') és el procés cinemàtic mitjançant el qual un ninot articulat és animat en fragmentar el moviment de la figura en postures consecutives i filmar un fotograma de pel·lícula per cada postura.

Aquesta forma de treballar és poc flexible, perquè els personatges i l'escenari, un cop construïts, no accepten transformacions fàcilment. Però la creació d'un film amb aquest sistema com a punt a favor representa un treball repetitiu menys tediós que en l'animació amb dibuixos.

Cada segon d’animació stop-motion requereix 24 fotografies, de manera que si fem números tenim que Pesadilla antes de Navidad té una durada de 74 minuts i que, per tant , van ser necessàries més de 108.000 fotografies. La feina requeria jornades de 12 hores, sis dies a la setmana.

Els ninots o titelles en aquest tipus d’animació són figures en tres dimensions amb una esquelet metàl·lic i articulat en el seu interior que permet el moviment de les seves extremitats. Una altra manera d’aconseguir l’animació de fotografia a fotografia és la substitució d’alguna part del ninot. Per exemple els canvis d’expressió facial de Jack s’aconsegueixen amb el canvi de tot el seu crani. Es van crear l’impressionant xifra de 800 caps de Jack amb diferents expressions.

L’animació stop-motion és una forma associada al passat, que ens porta a la memòria les antigues pel·lícules de Ray Harryhausen. Burton ho va triar perquè ho volia associar amb els seus especials nadalencs i pel·lícules de la seva infantesa.

Mai s’havia dut a terme un projecte d’animació amb stop-motion tant ambiciós com aquell i no només per la seva durada. La seva realització ha convertit a Pesadilla antes de Navidad en una obra mestra gràcies al resultat tant perfecte a traves d’un procediment tant artesanal i antic.

Malgrat tot Selick i el seu equip van aportar innovacions importants durant la realització de la pel·lícula. Tradicionalment en stop-motion són els ninots els que es mouen mentre que la càmera es manté al mateix lloc, però en aquesta pel·lícula Selcik volia que la càmera es mogués com ho faria en un musical de veritat.

Per aconseguir això va utilitzar el sistema motion control que controla els moviments de càmera per ordinador. La tècnica suposa que un operador traça un moviment de càmera que es memoritzat per un ordinador. Quan més tard estem en procés d’animació, l’ordinador envia les posicions que té en memòria a la càmera que realitzarà els moviments en una proporció que s’adapta als petits moviments que hi ha en l’animació.

Les càmeres que es van utilitzar eren les Mitchell de 35 mm, idèntiques a les utilitzades per fotografiar King Kong en el 1933. Al voltant de la meitat de plans van utilitzar la motion control.

Per altra banda quan es fotografiaven element davant d’una pantalla blava, la motion control no es podia utilitzar. La necessitat de ficar-se dins dels decorats va fer que ideessin un aparell experimental que van batejar com Luxo Sr.. El Luxo té un braç enorme que subjecta una càmera només per la part de dalt, deixant-la com flotant en l’aire i amb una gran llibertat de moviments. Aquesta càmera es va utilitzar per rodar la seqüència inicial en la que es passa entre les tombes d’un cementiri o en l’escena en que Jack cau pel tronc d’un arbre de Nadal amb un impressionant moviment circular.

[puja]

[enrere]  [segueix]