5 de 5

La Profecía 6/6/06

THE OMEN 666 (La Profecía 6-6-06)

País: Estats Units

Any: 2006

Director: John Moore

Guió: David Seltzer

Repartiment: Liev Schreiber, Julia Stiles, Seamus Davey-Fitzpatrick, Mia Farrow, David Thewlis, Michael Gambon, Pete Postlewhite

Fotografia: Jonathan Sela

Música: Marco Beltrami i Jerry Goldsmith

Durada: 110 minuts

El 6 del 6 de 2006 era un data massa llaminera per deixar-la escapar. Amb el reclam del dia que senyala el naixement de l'Anticrist, els avispats productors de Hollywood es llencen a atrapar les noves generacions amb un remake que calca la primer entrega de 'La Profecía'. Tremoleu, torna Damien i ara en plena era digital.

No repetirem l'argument perquè és pastat al de la versió de 1976 de Richard Donner. Però a banda de la data d'estrena, aquest remake de 'La Profecía' troba un terreny abonat en la situació mundial actual. Actes terroristes, catàstrofes naturals, guerres per tot el planeta,... el dia a dia de les noticies fan que el públic estigui especialment sensible a missatges bíblics, conspiracions secretes o profecies de Nostradamus que anuncien la fi dels dies.

El propi director John More ho reconeix: 'No hi ha hagut mai un moment més propici per recordar a la gent que el mal no és un concepte ni una teoria. Té rostre humà i s'alimenta de les accions humanes'.

Mare i fill camí de l'església

En l'eleció del casting és on s'ha aprofitat per introduir petits canvis respecte a la versió anterior. Ara, el matrimoni de Robert i Kathryn Thorn són una parella més jove, en un intent de conectar millor amb el públic actual. Tenen els rostres de Liev Schrieber ('El mensajero del miedo', 'Kate i Leopold') i Julia Stiles ('El caso Bourne', 'Espera al último baile', 'La sonisa de MonaLisa').

Per al paper de la Sra. Baylock, es recupera a Mia Farrow. I en aquest cas té una aparença més dolça que la seva predecesora Billie Whitelaw, i manté més temps el suspens sobre les seves intencions respecte al petit Damien.

I pel nen, com manen els cànons, es va portar a terme una selecció de la qual es va escollir el debutant de 5 anys, Seamus Davey-Fitzpatrick. Una criatura amb la mateix mirada inquietant que Harvey Stephens i que juga d'igual manera amb l'ambivalència de la seva cara innocent i la seva maldat interna. El nou text introdueix a més algunes notes de tensió sexual entre ell i la seva mainadera.

John Morre ja avisa, 'si el film funciona, no descarto seguir el filó, però de moment només vull que el públic es mori de por en aquesta.' Ho aconseguirà tal com Donner fa 30 anys? Per qui tingui ganes de temptar la sort, teniu una cita diabòlica el 6 del 6 del 2006.

[puja]

[enrere]