especials > cinema > Festival cinema San sebastián

54 Festival Internacional de Cine de San Sebastián 

Max Von Sydow reb el Premi Donosti

Per Isa Martínez / Yolanda Aguilar - 24/09/2006

Max Von Sydow va ser reconegut al passat Festival de Las Palmas amb un premi a tota una carrera. I en aquesta edició del Festival de San Sebastián ha recollit també un premi Donosti a tota la seva filmografia. El què ens ha donat la oportunitat d'assistir a una roda de premsa on ha ofert un testimoni que pocs poden donar.

Sentir Max Von Sydow narrar les seves experiències ha estat tot un plaer. Amb 130 papers a les seves esquenes, l'actor suec ha fet un extens repàs a una carrera forjada a les ordres de grans directors de molts països. Així, ha recordat Woody Allen com un director que no parla amb els seus actors o a John Huston com un home difícil i cínic però carregat de bones idees. Després de parlar amb un record emotiu pel seu pas pel teatre, on afirma que va poder participar en tot tipus de projectes, ha senyalat com les seves pròpies pel.lícules preferides Pelle el conquistador i La história más grande jamás contada.

Després de mostrar-se profundament agraït per les oportunitats que li han brindat grans directors i per haver lluitat amb èxit perquè no l'encasellessin, ha enunciat entusiasta un nou projecte en el què ja treballa amb Julian Schnabel. D'aquí a uns dies, el nordamericà Matt Dillon rebrà el segon Premi Donostia del festival d'enguany.

En la competició oficial, avui era el torn de The tiger's tail, una paràbola sobre la pèrdua d'identitat, el poder i la corrupció, dirigida per John Boorman. La història es centra en un home que ha assolit l'èxit i que ha anat perdent els escrúpols en els negocis per poder mantenir la seva situació. Un dia descobreix que un home que té el seu mateix físic pretén usurpar-li la identitat, fins i tot a casa seva.

Per al paper protagonista, Boorman ha tornat a comptar amb Brendan Glesson, que dóna vida als dos dobles que s'enfronten als secrets del passat i al dilema de quin estil de vida els fa feliços. L'irlandès és un ferm candidat al premi al millor actor. L'acompanyen el seu fill a la vida real, un noi amb idees marxistes que no aconsegueix comunicar-se amb el seu pare; i la televisiva Kim Catrall, una esposa insatisfeta que farà la vista grossa a la substitució del seu marit per un doble.

La història té alguns punts fluixos si el què es busca és veracitat, i un happy end convencional. Però amb una bona barreja d'intriga, drama familiar i humor negre, Boorman aconsegueix mantenir el públic atent en la seva reflexió sobre la pèrdua d'identitat ja sigui personal o de tot un país com Irlanda.

I més enllà del cinema de ficció, el què està tenint una bona acollida a San Sebastián és el documental. Vista els primers dies, la francesa 'Forever' que segueix l'activitat en un dels cementiris més cèlebres de París, es manté entre les favorites a premi. I avui era el torn a la secció Zabaltegui de Neil Young: Heart of Gold, una cinta de Jonathan Demme, on segueix al músic amb qui té una estreta relació des que van col.laborar en la banda sonora de Philadelphia.

No obstant, el realitzador afincat a New York defuig l'etiqueta de documental i ha explicat que el film no pretén tenir una dimensió biogràfica sino aconseguir que es conegui Neil Young a través de la seva música i de retruc l'Amèrica a què posen veu les seves lletres.

Seguint la tònica dels actors i directors nordamericans que van passant pel Festival, Demme s'ha mostrat molt contundent contra Bush: El meu es pot considerar un film patriòtic en el sentit que reflexa la veritable naturalesa pacífica del meu país, molt allunyada de la imatge que ha generat la guerra contra el terror de Bush. Neil Young és un autor molt apassionat i que es preocupa per les coses importants d'aquesta Amèrica real.

On si s'ha desfet en elogis es en recomanar el film Children of Men que va poder veure ahir al festival i, és clar, en el proper disc de Neil Young, Living with war. Seguint la seva linea, ha enunciat que el seu proper projecte és un documental que es recolza en un llibre de l'ex-president Jimmy Carter sobre la situació de Palestina i contra la política exterior nordamericana.

Per tancar jornada, assistim a la projecció del primer llargmetratge de Koldo Serra, Bosque de Sombras. Amb un repartiment internacional on apareixen Gary Oldman, Virginie Ledoyen, Aitana Sánchez Gijón i Paddy Considine, Serra construeix una espècie de western en un entorn rural situat a l'Espanya dels 70. Un relat on l'atmosfera inquietant d'un bosc amb cases aïllades i una pluja incessant marca més que una història violenta que inquieta i es resol sovint a base de tòpics.

[enrere]  [segueix]