especials > cinema > spider-man 2

Spider-Man 2 

Spider-Man contra Doc Ock

Per Yolanda Aguilar - 30/04/2007

"He estat tocat pel destí. Sóc el seu presoner. Presoner de la meva pròpia consciència. L'amor per la noia que sempre vaig voler ha de ser ocultat. Amb mi, sempre estarà amenaçada per aquells que lluiten contra món. Sense ella, recorro una senda solitària. La meva història sempre tractarà de la pèrdua d'una noia i tots els dies em pregunto, "Quant de temps podré suportar aquesta soledat?"
Spider-Man

Han passat dos anys des que el tranquil Peter Parker (Tobey Maguire) va renunciar a l’amor de la seva vida, Mary Jane Watson (Kirsten Dunst) i va decidir seguir el camí de la responsabilitat que suposa ser Spider-Man.

"Tot poder comporta una gran responsabilitat"

Peter ha d'afrontar nous desafiaments mentre lluita contra el do i la maledicció que li suposen seus poders d’aranya. Mira d’equilibrar la seva vida com Spider-Man, el superheroi amb la de Peter Parker, l’estudiant universitari.

La seva atracció M.J. es farà, fins i tot, més forta tant que haurà de lluitar contra l'impuls d'abandonar la seva vida secreta i declarar-li el seu amor. Mentrestant, MJ ha seguit amb la seva vida. S'ha embarcat en la seva carrera d'actriu i té un nou home en la seva vida.

La relació de Peter amb el seu millor amic Harry Osborn (James Franco) s'ha enfosquit pel seu creixent desig de venjança de Harry contra Spider-Man, a qui considera responsable de la mort del seu pare.

Per acabar de complicar la cosa, ja prou complexa vida d’en Peter, haurà d'enfrontar-se amb un nou i poderós enemic de llargs tentacles, el Dr. Otto Octavius (Molina) - "Doc Ock". Peter ha de aprendre ara a acceptar el seu destí i a utilitzar tots els seus talents com superheroi per a detenir a aquest boig diabòlic de vuit braços.

Spider-man2 va repetir el repartiment de la primera però podria no haver estat així. Maguire va causar més d’un mal de cap i podriem haver-nos trobat amb un altre rostre rera la màscara. A més de retardar dos mesos el rodatge certificat mèdic en mà, Tobey s’ho va pensar molt i molt abans de tornar a enfundar-se el cenyit vestit de trepamurs.

L’esquena ressentida després del rodatge de "Seabiscuit, más allá de la leyenda" (Gary Ross, 2003) era una de les raons. "No havia estat mai tant malament," afirmava l’actor.
El record de les escenes de lluita que havia tingut que rodar amb el Follet Verd (Willem Dafoe) i la visió de les noves escenes que havia de rodar, que "eren tres vegades més difícils que a la primera pel·lícula", van retardar l’inici del rodatge.

Amb els dubtes de Maguire, van sortir a escena altres noms. Entre ells, el de Jake Gyllenhaal, al que hem vist a "El dia de mañana" (Roland Emmerich, 2004) i consagrat amb l'onírica "Donnie Darko" (Richard Kelly, 2001), amb una certa semblança a Maguire i, per a més inri, nòvio de Kirsten Dunst a la vida real.

Però fent números, un substanciós augment de 10,4 a 13,6 milions d'euros i amb la tercera pel·lícula en perspectiva, Maguire es va resignar a passar hores en el gimnàs i a tornar a guanyar pes sense trair el seu vegetarianisme militant.

A Spider-Man 2, l'heroi llençaterranyines s'enfronta a un nou i formidable adversari, el malvat "Doc Ock", interpretat per Alfred Molina. No hi ha dubte que el dolent de la funció, un dels més famosos dels còmics aparegut al 1963 dins de la tercera entrega de The Amazing Spider-man conegut entre els fans espanyols com el Dr. Pulpo i entre els americans com a Doc Ock, és el reclam més vistós del film.

A més de la seva extrema espectacularitat, el personatge enriqueix la trama creant un altre gran conflicte interior en Peter. Spider-Man ha de derrotar a algú pel que sent un gran respecte, algú que és el tipus d'home que Peter desitjaria ser.

El Dr. Otto Octavius és un eminent científic fins que pateix un accident que el transforma en un malvat amb quatre tentacles adossats a l'esquena.
Doc Ock va estar a punt de debutar amb James Cameron i amb la cara de Schwarzenegger. Finalment es va abandonar el projecte i l'actual "gobernator" va acabar sent Mr. Freeze a "Batman & Robin" (Joel Schumacher, 1997), un altre científic amb una metamorfosis per una fallada en els seus experiments.

Raimi també va haver de resistir-se per a no utilitzar aquests personatge de llargs tentacles a la primera part de Spider-Man. Per la interpretació es va pensar en Chris Cooper i fins i tot en Ed Harris, però el realitzador, encantat amb la seva actuació a "Frida" (Julie Taymor, 2002), es va quedar amb Alfred Molina.

"Hagués estat boig si rebutjava l'oferta," comentava l'actor que ja tenia l’experiència d’enfrontar-se a aranyes en el seu debut, al costat de Harrison Ford a l’escena inicial d'"En busca del Arca perdida" (Steven Spielberg,1981). Molina es va preparar cabussant-se en els còmics Marvel dels 60. "Sempre em van agradar més els herois Marvel que els de DC. Són molts més humans. I em vaig adonar de com Ock evolucionava al llarg dels anys. Al principi era un tipus de mitjana edat amb quelcom de sobrecàrrega, però tant ell com els seus tentacles se'n van anar redefinint fins a semblar un autèntic superheroi. Els fans estan molt contents amb el look que li hem donat."

La presentació del personatge es va fer en una fira de còmics de Sant Diego. Va ser un èxit i els fans van udolar d'entusiasme amb unes imatges en què Octopuss feia gala de les seves habilitats. En Dock Ock es mescla animació digital i trucatges mecànics. El tentacles metàl·lics d’Alfred Molina fan més de 3 metres i alguns són compostos per més de 70 peces. L’actor suportava un pes d’entre 35 a 50 quilos depenent de l’acció requerida a l’escena. Els tentacles són el que permet a Dock Ock moure’s a més de 120 quilòmetres per hora i colpejar amb una força desmesurada

Una altra de les novetats respecte a la primera és la presència visual de Nova York. Spider-Man ja ens va oferir vertiginoses vistes de Manhattan, però Spider-Man 2 redobla també en aquest sentit.

Durant tres setmanes l’equip de producció va voltar per la ciutat. Van tenir accés a localitzacions molt inusuals. Van triar racons que donaran una visió de la ciutat molt diferent de la que estem acostumats. La famosa SpyderCam, una càmera especialment dissenyada per Earl Wiggins per imitar els salts de l'Home Aranya entre els edificis, va tornar a ser imprescindible per a realitzar esglaiadores preses partint de localitzacions de fins a 700 metres d'altura. Tot i que la càmera ja existia a la primera entrega, en aquesta segona es va aconseguir rodar el trajecte més llarg fet mai, uns 800 metres. Com diu el coproductor Grant Curtis, les teulades són el món de Spider-Man i el que volen es oferir-nos la seva visió de la ciutat quan es balanceja per ella.

Després de Nova York, l’equip es va traslladar a Los Angeles, als platós que són propietat de Sony a Culver City i posteriorment, a les instal·lacions que té Universal, al nord de la ciutat. Van ser gairebé sis mesos de rodatge, 100 decorats i localitzacions diferents...

La BSO Inclou temes nous de les bandes de rock més potents: Dashboard Confessional, Switchfoot, Train, Hoobastank, Jet, Maroon 5, Ana Johnsson i Midtown, entre altres. "Spider-Man 2 - Music From and Inspired By" és una recopilació de temes compostos i interpretats per tota una generació de músics influenciats per l'energia i el misteri del personatge de Spider-Man.

La BSO està encapçalada pel tema We Are d' Ana Johnsson, una jove promesa del rock femení nascuda a Suècia.

[enrere]