especials > còmic > spider-man

 

Spider-man

Per David Fajardo - 01/05/2007

L'home-aranya ha estat un dels personatges més afortunats en el procés d'adaptació a la gran pantalla; amb dues pel·lícules d'èxit darrera seu i una tercera que promet convertir-se de nou en un gran esdeveniment, Sam Raimi ha aconseguit captar l'essència del personatge i posar-ho en escena de la manera més intel·ligent i espectacular possible. Sense oblidar-se dels secundaris i els enemics habituals, Spider-man es mou a la pantalla com tots hem imaginat en llegir un còmic i Peter Parker és Tobey Maguire i en definitiva el noi tímid però amb potencial que tots portem dintre. Però Spider-man té ja uns quants anys, moltes aventures i una gran quantitat de creadors. Tot seguit repassarem la seva història i les claus per entendre el seu món.

Orígens

La primera aparició del personatge es produeix en el número 15 de la sèrie Amazing Fantasy de Marvel Comics (agost 1962), una sèrie on apareixien diverses historietes de ciència-ficció i que estava a punt de ser cancel·lada. Stan Lee ja havia creat las 4 Fantàstics i buscava un nou personatge que es convertís un èxit; va pensar en crear un personatge en solitari amb poders propers als insectes. Stan Lee explica que li va aparèixer la idea quan va veure una mosca pujant per un vidre, tot i que en declaracions posteriors ha afirmat que "és una història que he explicat tantes vegades que no recordo si és veritat o no". La primera aparició d'Spider-man va vendre molt més del que ningú es pensava i el personatge va aconseguir capçalera pròpia, 'The Amazing Spider-man' (#1, març 1963), que es va convertir en un èxit i va fer del personatge una icona, ràpidament identificable. L'èxit de la creació de Lee i Ditko es podia trobar en el personatge darrera la màscara: Peter Parker era un noi maldestre, assetjat a l'escola, amb problemes de diners i un gran càrrec de consciència; havia perdut els seus pares quan era un nen i vivia amb els seus oncles, Ben i May, tot i que l'oncle Ben moriria abans de començar la seva carrera superheroica, com a conseqüència d'un error de Peter. Era un més, un noi com els lectors de l'època, fins i tot com tots nosaltres a l'adolescència, i a més era un superheroi, que pujava per les parets, que tenia força, unes increïbles teranyines i un desenvolupat sentit aràcnid.

Les primeres històries d'Spider-man presentaven una delirant galeria d'enemics, com Doctor Octopus, el Voltor, l'Home de Sorra o l'impressionant Duende Verde. L'estil de Ditko resultava fantàstic per la sèrie, Spider-man semblava una aranya i els enemics no tenien un aspecte ridícul gràcies als dissenys creats pel dibuixant. Ditko, però, va abandonar la sèrie en el número 38 i va ser substituït per l'excel·lent John Romita Sr. que va dibuixar el personatge durant 7 anys. Amb Stan Lee van canviar una mica el to de la sèrie afegint a l'acció i a l'aventura un toc de romanticisme en la figura de dues noies que formaven part de la vida de Peter, Gwen Stacy i Mary Jane Watson. Juntament amb Harry Osborn formarien un quartet que podria haver estat protagonista de les aventures d'Archie i que aconseguia atreure encara a més lectors, que veien que la vida de Peter era encara més semblant a les seves.

Durant aquests anys, la sèrie va presentar una gran quantitat d'històries interessants; es va crear tota una galeria de personatges secundaris i enemics variats que perduren fins a l'actualitat. Algunes de les històries van ser compromeses com una trilogia que tractava el tema de les drogues quan no estava permès mencionar-les ni tan sols per criticar o advertir dels seus efectes. Va ser un moment creatiu molt important, l'univers Marvel creixia i Spider-man era un dels principals motors. En el número 116 de març de 1973, Stan Lee s'acomiada tancant una de les etapes més llargues d'un autor amb un personatge superheroic. Pocs mesos abans d'aquesta marxa, s'inicia un nou títol que té com a protagonista a Spider-man, 'Marvel Team-Up" (número 1, març 1972), en el qual està sempre acompanyat per un altre personatge. Aquest títol servia per augmentar la popularitat d'alguns dels herois Marvel i a la vegada augmentava el sentit d'interrelació entre les diferents creacions de l'editorial. Stan Lee no va escriure aquesta sèrie i la va deixar a les mans del que seria el seu successor a la sèrie principal del personatge, Gerry Conway.

Després d'Stan Lee

Resumir la història editorial d'Spider-man és molt complicat, és una història que es podria basar en aventures, en autors, en moments importants o en detallades ressenyes dels diferents números de les diferents sèries. Quan Stan Lee es va marxar, 'The amazing Spider-man' no va caure en males mans ja que Gerry Conway, un jove guionista però amb capacitats reconegudes, s'encarregaria de seguir explicant les històries del personatge i ben aviat arribaria amb ell un nou dibuixant, Ross Andru, que aportaria un estil de dibuix respectuós amb el que s'havia fet abans. Conway narra grans moments d'Spider-man com la mort de la seva núvia, Gwen Stacy, a les mans del Duende Verde; aquest còmic va afectar molt als lectors de l'època que no entenien perquè havien assassinat a una de les noies de ficció més estimades. El fantasma del casament estava a sobre de Peter i Gwen i Marvel va pensar que els lectors no s'identificarien amb un protagonista casat; això és una raó més que suficient per desfer-se de Gwen, tot i que el seu record sempre estaria present. Una altra de les aventures recordades de Conway va ser la història del clon d'Spider-man, molt innovadora per l'època i que va deixar als lectors molt sorpresos; recentment va ser recuperada en una de les etapes menys recordables del personatge. Conway va saber continuar el to de la sèrie, tot i que, després de la mort de Gwen, el personatge no estava per moltes alegries; va seguir rebent l'aprovació del públic però amb el final de la saga del clon, Conway va marxar.

Guionistes com Len Wein o Marv Wolfman van continuar narrant les aventures del personatge, presentant nous enemics o explicant habituals combats amb els clàssics. Durant aquesta llarga època es creen personatges com la Gata Negra, una lladre amb poders felins que mantindrà un complexa relació amb l'home-aranya. Hem de saltar molts números per trobar una nova etapa llarga i profitosa (del 224 al 251), l'artífex de la qual és Roger Stern, que va arribar al títol amb idees fresques, nous plantejaments i un dibuixant que ens traslladava als primers números de la sèrie: John Romita fill, també dibuixant i actualment una de les estrelles de Marvel. Durant aquesta època la caracterització de personatges guanya en profunditat, apareixen alguns enemics no habituals del personatge i es crea el Duende, una versió diferent del clàssic Duende Verde que es convertirà en un argument recurrent durant aquesta etapa fins el seu final.

La marxa de Roger Stern coincideix amb un gran esdeveniment: el canvi de vestuari del personatge. Els anys 80 veuen com apareix una gran aventura que reuneix als principals personatges de Marvel Comics, las Secret Wars, on herois i villans s'enfrontarien i alguns d'ells tornarien amb canvis rellevants. Spider-man va tornar amb un uniforme de color negre, espectacular i estilitzat, un uniforme amb més habilitats que el seu vestit de tela vermell i blau. Aquest canvi no era només estètic, ja que hi havia una història darrera, l'uniforme estava canviant Peter, el costat fosc començaria a posseir-lo i la lluita de Peter per tornar a ser normal gairebé acabaria amb ell. L'uniforme resultaria ser una entitat extraterrestre i finalment Peter es desfaria d'ell.

Un altre dels esdeveniment importants d'aquesta llarga època és la revelació que li fa Mary Jane Watson a Peter: sap que és Spider-man però també li diu que no li explicarà a ningú. La llarga relació entre Peter i Mary Jane acaba en casament, un dels moments estel·lars de qualsevol sèrie amb un protagonista solitari, un moment que va ser extraordinàriament promocionat per l'editorial. Fins el present, Peter i Mary Jane segueixen casats, tot i que han patit crisis i l'editorial ha comentat diverses vegades la intenció de separar-los per tornar a donar al personatge una certa independència que l'apropi al públic jove.

Juntament amb 'Amazing Spider-Man' apareixerien dues noves sèries, 'Peter Parker, Spectacular Spider-man' i 'Web of Spider-man' (que substituïa a 'Marvel Team-Up); la primera pretenia mostrar aventures on s'aprofundís en Peter i els seus secundaris, la segona no sorgia sota cap tipus d'excusa, només era una sèrie més. Amb les múltiples aparicions a altres sèries, fins i tot al còmic que Marvel va dedicar als Transformers, es demostrava que Spider-man era el personatge per excel·lència, aquell que s'havia de mostrar per vendre, una icona de l'editorial.

[segueix]