1 de 7

La guerra de les galàxies 

Per Isa Martínez i Yolanda Aguilar - 12/03/2005

La guerra de les galàxies

Cartell de la pel·lícula

Lucas en plena feina

Lucas parla amb Alec Guiness

Potser molts de vosaltres ho trobeu exagerat. Molts altres ho trobeu de la categoria de freak el carinyo que tenim uns i la devoció absoluta que en tenen d’altres a “La guerra de Galaxias”. Però alguna cosa deu tenir d’especial quan tanta gent ha seguit amb fervor i amb ritual pràcticament religiós aquest nissaga galàctica.

Avui comencem una sèrie d’especials que us portaran per totes les pel·lícules Star Wars. Primer la saga antiga, la de tota la vida i després la nova per acabar amb l’Episodi III que s’estrenarà el 19 de maig a cinemes de tot el món. Que la força us acompanyi!

Per la recepta de “La guerra de les Galàxies” el cuiner George Lucas va agafar una mica d’aquí i una mica d’allà, convertint la mescla en un combinat perfecte d’acció, fantasia i cinema d’aventures.

Apunteu bé la recepta:

Un polsim d’aquells contes de fades que tots hem escoltat quan érem menuts. El viatge de l’heroi no és una estructura clàssica només del cinema. De fet té el seu origen en els relats i en tots aquells contes com "Hansel i Gretel" i la "Caputxeta vermella" . Un jove inexpert que entra en un món perillós i amb l’entrada en aquest món i l’enfrontament als seus perills també entra a la seva maduresa.

Un raig de documentals bèl·lics que el petit Lucas veia abans de cada sessió de cinema a Modesto, el seu poble, amb impactants escenes de lluites aèries enregistrades des de la cabina dels imponents bombarders B-52.

Afegiu-hi unes gotes de misticisme oriental, amb les lluites de samurais imprescindibles en qualsevol pel·lícula històrica (jidaigeki) japonesa, amb el gran Akira Kurosawa al capdavant, i la filosofia budista del karma i del Nirvana (digueu-li karma, digueu-li nirvana, digueu-li LA FORÇA. ...oi, que us sona?).

De la mare Europa, Lucas va extreure l’essència d'un dels mites dels pobles anglosaxons, el Rei Artur i els cavallers de la taula rodona. Un rei, una princesa, un mag, una espasa llegendària i Camelot.

Doncs bé, es sacseja tot, es cou a foc lent, hi poses el talent d’un director novell i... "voilà", aquí ho teniu: "La Guerra de les Galàxies"!

Al 1972, Lucas va idear una saga espaial de sèrie B amb alguns companys seus de l’escola de cinema, que el van ajudar en alguns dels diàlegs (Gloria Katz, va ser una d’elles). Abans de l’estiu de 1973, Lucas tenia acabat un esborrany amb el que va començar la recerca de finançament i no era una tasca fàcil. Ens aquells anys les pel·lícules de ciència ficció no tenien massa recaptació. La gent estava acostumada al cinema catastròfic i les productores no estaven disposades a arriscar en el projecte estrany d’un director sense experiència. Lucas va oferir la pel·lícula a Universal i a United Artist i els dos va refusar el projecte.

Espases i la força

Sense caure en el desànim va oferir el projecte a Alan Ladd Junior, que era el nou cap de temes creatius de la 20th Century Fox. Ladd va creure en el talent de Lucas malgrat que tanta fantasia se li escapava una mica de les mans.Al mateix temps, un altre projecte de Lucas protagonitzat entre altres per Harrison Ford, i amb el títol d’American Graffiti es convertia amb les tercera pel·lícula amb més recaptació de 1973. L’èxit de la pel·lícula va fer possible també Lucas signés un precontracte per La guerra de las Galaxias. Era 1974 i Lucas comença a escriure el guió definitiu. Un guió que semblava tenir vida pròpia i que Lucas va tenir que simplificar fins acabar sent el que tots coneixem.

El primer guió va tenir 200 pàgines . Llarg, massa llarg. Per solucionar Lucas va decidir fer la pel·lícula del primer terç del guió i més tard ja faria la resta. Així la història galàctica de Lucas es convertia en una Trilogia Galàctica.

[puja]

 [segueix]