1 de 3

Crónica del festival - Dies 13 i 14 de Juliol 

Vivint el Summercase'07

Per Iker Zarallo Peretó - 16/07/2007

El Summercase en imatges

El video del festival:

Veure en gran.

 

Les imatges del divendres:

Veure en gran.

La segona edició del Summercase ja és part de la Història. El passat cap de setmana l’espai del Fòrum de Barcelona s’omplia de música, polseres blaves i gots de plàstic. Dos dies on veterans i consagrats com Jesus & Mary Chain, James, PJ Harvey o The Chemical Brothers compartien el poder de convocatòria amb grups com Arcade Fire, Scissor Sisters, Bloc Party, Kaiser Chiefs o DJ Shadow. Amb menys expectació però amb gran entusiasme es van rebre les propostes de Lily Allen, Phoenix, Astrud, Dragonette o The Gossip.

El festival queda inaugurat

Al voltant de les sis de la tarda de divendres, els més ansiosos ja s’aglutinaven davant els accessos al recinte del Fòrum, esperant com el bestiar a ser marcats amb les cobdiciades polseres blaves. Una parella entrada en edat tafanejava. “No, em sembla que aquí no trobaran havaneres ni pasodobles”, els informava un mosso.

L'oferta a aquelles hores dins el recinte era ben oposada: Fionn Regan i el seu folk a mig gas, i Bromheads Jacket i el seu punk rock no apte per a taquicàrdics. Sí, des d’un bon principi ja es veia que ens passaríem el festival havent de definir-nos i apostar per un escenari o un altre.

The Editors van ser els primers en aconseguir que allò semblés realment un festival de música. Amb el seu so fresc van aconseguir que el públic s’escalfés donant bots i movent l’esquelet.

Una mica més tard i uns metres més enllà, en l’únic escenari amb grades per seure (el Terminal E), irrompia la jove Lily Allen com qui va de passeig. Amb una copa a la mà i un vestit blanc molt estiuenc, la noia del MySpace va omplir l’ambient del seu esperit reggae-pop que la caracteritza. Amb un somriure perenne a la cara, de tant en tant feia un gest de raspera a la gola. Tot i així no deixava de banda la seva cigarreta. Mentre continuava arribant gent, la Lily va cantar el seu Smile.

Phoenix vs. PJ Harvey

Entrada la nit la gent va fer dos grups. “On estàs? PJ Harvey!? Que dius? Nosaltres volem veure els Phoenix”, deia un noi pel mòbil. Sembla que els gustos musical van més enllà que la unitat d'un grup d'amics. El que si es notava era que el públic de Phoenix era en general més jove que el de PJ. La rockera va protagonitzar el que per a alguns ha estat el millor concert del Summercase. Però la canya la van donar els parisencs Phoenix, amb un so poderós que podia fins i tot amb el seu cansat cantant. La resposta del públic va ser molt entusiasta, sobretot amb els temes Long Distance Call i el clàssic If I Ever Feel Better.

De matinada

Amb la retirada del cartell de Mika, els Astrud començaven més tard del que estava previst. Ho feien amb el tema Un millón de amigos i un so molt dolent que no els va abandonar durant tot el concert. Tot i així la complicitat entre el grup i el públic va ser extraordinària. Llàstima que als quaranta minuts d’actuació la gent va començar a abandonar la sala, i és que els Arcade Fire començaven el seu espectacle, uns dels plats forts de la nit. Qui es va quedar acompanyant els Astrud no es va penedir, els catalans van acabar fent un bis amb temes com Mentalismo o una magnífica versió de Hay un hombre en España.

Bloc Party va fer un altre dels plens del festival amb les seves guitarres punxants. A les primeres files anaven tots a una. Mentre els més negats al so guitarrer ens concentràvem en el Terminal S per assistir a la sessió DJ dels Belle & Sebastian, que estaven disposats a fer-nos ballar amb temes de Daft Punk, Prince, Bon Jovi, els Jackson Five i altres èxits d’allò més funkies.

Final de festa – Episodi I

Dos quarts de quatre de la matinada. Un dels shows més esperats de la nit estava a punt d’esclatar. Scissor Sisters (sobretot Jake Shears) sortien a l’escenari amb una energia envejada per tot el públic present. Tot i que l’esgotament s’ensumava en el ambient, l’espectacle cabareter dels novayorkins va aconseguir rebufar la flama del públic amb temes del seu disc debut com Comfortably Numb o èxits recents com I Don’t Feel Like Dancin’.

Els ‘summercasers’ amb més piles (de diferents modes de recàrrega) van rebre una lliçó magistral de les mans (sobre plats) dels 2manydjs. Tota una parenceria d’oïda musical.

[puja]

[segueix]