4 de 5

64è Festival de cinema de Venècia

Per Isa Martínez - 08/09/2007

The Daarjeling Limited

Brody, Anderson i Schwartzman

 

Gere i Ledger amb el director

Richard Gere a la pel.lícula

 

El director Lee Kang

Una imatge de Help Me Eros

 

Pilar López de Ayala i Xavier Lafitte, protagonistes del film

 

 

El director Peter Greenaway

 

Greenaway amb el quadre de Rembrandt La ronda nocturna

THE DAARJELING LIMITED

Si heu vist pel.lícules anteriors de Wes Anderson com Life Aquatic o The Tenenbaums sabreu que la seva filmografia destila un sentit de l'humor no gaire convencional. I el seu últim treball, presentat a Venècia, no és una excepció. The Daarjeling Limited està protagonitzada per tres germans (Owen Wilson, Adrien Brody i Jason Schwarztman) que viatgen en tren per la India buscant la pau espiritual i la solució als seus problemes personals. Els tres nois portaven un any sense parlar-se, després de la mort del seu pare, el què desperta tensions entre ells.

Veredicte de la crítica: Divertit i poc més. Aquesta vegada el sentit de l'humor d'Anderson ha sintonitzat amb la crítica, que s'ho ha passat prou bé amb la història d'aquests estrambòtics germans. El to desenfadat de la cinta ha suposat a més un descans a tanta tragèdia que inunda la cartellera de la competició oficial. Però més enllà del riure poca cosa s'ha destacat de la pel.lícula.

I'M NOT THERE

Todd Haynes ha aportat un dels films més comentats d'aquesta edició, un curiós experiment al voltant de la figura de Bob Dylan. Plantejat de forma original i amb imatges impactants, I'm not there divideix la figura de Dylan en sis identitats i sis moments de la seva vida. I en cadascun d'ells l'interpreta un actor o actriu diferent: Christian Bale, Heath Ledger, Richard Gere, Marcus Carl Franklin, Ben Wishaw i Cate Blanchett. Cap d'ells no s'identifica en cap moment amb el nom propi de Dylan sino com un estat emocional relacionat amb ell. Una estructura polièdrica per acostar-se a un personatge polifacètic i de retruc a la cultura popular dels 60.

Veredicte de la crítica: Entusiasta. I'm not there ha estat proclamat per la crítica com un dels millors films d'aquest certamen. La seva original proposta ha rebut elogis unànimes així com sobretot el fragment en que Cate Blanchett interpreta al Dylan més en la seva faceta d'estrella de la música. Imprescindible pels fans de l'emblemàtic cantautor.

HELP ME EROS

De nou el sexe com a element provocador. A Help Me Eros, el director Lee Kang explica la història d'un jove arruinat econòmicament que es planteja el suicidi mentre manté una aventura eròtica amb una noia i intenta trobar consòl en una línea telefònica d'ajuda. Regada d'escenes que barrejen menjar, erotisme i psicodèlia, el director ha comentat que la cinta es pot entendre com un retrat autobiogràfic de la joventud taiwanesa.

Veredicte de la crítica: Com acostuma a passar amb les pel.lícules destinades a generar polèmica, Help Me Eros ha estat rebuda amb una forta divisió d'opinions. Tot i que en aquest cas la balança s'inclina cap al costat negatiu. La majoria de la crítica no ha connectat amb el sentit de l'humor surrealista de la cinta i el seu pretès atreviment més que provocador resulta repulsiu en algunes escenes. Part de la prensa l'ha descrita directament com un conglomerat d'escenes de sexe, cuina i aliments que procuren fer fàstic, enmig de la psicodèlia de les discotèques de la dècada actual.

EN LA CIUDAD DE SYLVIA

La única cinta espanyola a la competició oficial és la última proposta de Jose Luís Guerín. El protagonista és un noi que busca desesperadament a una noia que va conèixer sis anys enrera en un bar d'Estrasburg. Un punt de partida que li serveix per retratar la imatge femenina com a idealització dels records i la ilusió. Una obsessió que el director de la pel.lícula confessa que està influida pel Vertigo de Hitchcock.

Veredicte de la crítica: Divisió d'opinions. Tot i que en general no ha agradat massa, algun crític l'ha defensada a capa i espasa.

NIGHTWATCHING

El títol (La ronda nocturna) aludeix a un dels quadres més famosos de Rembrandt, que entranya diversos misteris que Peter Greenanay intenta desvetllar en aquest film. Així, Nightwatching es centra en el procés de creació de la pintura i en la relació que el pintor va mantenir amb tres dones diferents. Mentre que Greenaway també critica alguns usos de l'època com la tolerància amb l'abús de menors.

Veredicte de la crítica: Beneplàcit sense entusiame. La pel.lícula suposa un bon retrat d'una figura important i influent del món de l'art del segle XVII. La composició, la llum i la fotografia estan molt cuidades, conferint a la cinta un to i un ritme elegants. En el costat més negatiu, però, s'ha destacat la densitat de la seva narrativa, que en algun moment s'arriba a fer pesada.

[puja]

[enrere]  [segueix]