portada   |   entrevistes   |   articles   |   especials   |   crítiques   |   estrenes   |   propostes   |   
especials > VIDEOJOCS/CINEMA > ADAPTACIONS DE VIDEOJOCS AL CINE

 

Adaptacions de videojocs al cine

Per Isa Martínez - 12/11/2007

Cinema i videojocs són dues manifestacions de l'art audiovisual que han begut una de l'altra al llarg de la història. Avui en dia no es conceb el merchandising de cap gran producció cinematogràfica sense incloure-hi en llençament del videojoc corresponent. Però també els videojocs, els seus personatges i les seves trames han servit d'inspiració a diverses pel.lícules.

A mida que els videojocs anaven desenvolupant arguments més complexos i millorant la definició de personatges i la qualitat tècnica, també ha crescut el nombre de projectes cinematogràfics que se'ls han mirat amb interès. Serà per l'esperança de convertir en espectadors els milions de jugadors de videojocs escampats per tot el planeta. O simplement que alguns jocs compten ja de partida amb escenaris i arguments que molts guionistes de cine voldrien pels seus films. En tot cas, la relació entre els dos mitjans ve de lluny i tot i que ha donat peu a productes francament lamentables, la retroalimentació funciona i cada vegada hi ha millors jocs basats en pel.lícules i viceversa.


ELS CLÀSSICS: Creant arguments per al cinema

 

Remontat-nos als inicis, quan els videojocs es jugaven majoritàriament en sales recreatives i tenien plantejaments ben sencills, a ningú se li acudia crear una història de certa complexitat a partir d'aquells entreteniments lineals. Però quan es van anar tornant més i més populars, la massa de jugadors eren un públic massa nombrós i llaminer com per no intentar captar-lo oferint altres productes audiovisuals que partissin del mateix nom i personatges. Així es va iniciar aquesta relació entre jocs i cine que al principi va començar per adaptar jocs avui ja clàssics que no semblaven tenir prou argument per una pel.lícula o una sèrie de televisió:

Pac-Man


Després de convertir-se en un clàssic que va enganxar a tot el món que tingués una màquina recreativa a mà, el menjacocos va ser un dels pioners en traslladar-se a les pantalles televisives. La dinàmica del joc és ben sencilla: conduir una criatura rodona de color groc per un laberint mentre es va menjant tots els puntets blancs i esquiva uns fantasmes que intenten atrapar-lo.

Evidentment, això no dóna de sí per una sèrie de televisió, així que la gent de Hannah Barbera Productions li van posar rostre al petit Pac-Man, el van acompanyar d'una familia i els van sotmetre a una sèrie d'aventures on havien d'escapar dels fantasmes Inky, Blinky, Pinky, Clyde i Sue. Afortunadament les boletes màgiques sempre arribaven a temps per salvar els Pac-Man. La sèrie va estar dues temporades en antena a la ABC de 1982 a 1984 i aquí també es va poder veure als inicis de TV3.

En l'era del Youtube, alguns fans s'han atrevit a fer videos casolans sobre com hauria de ser una pel.lícula de Pac-Man:

Pac-Man, el joc
Pac-Man la sèrie
Un Pac-Man cinematogràfic?

 

Super Mario Bros

Any: 1993
País: Estats Units
Director: Annabel Jankel, Rocky Morton

Guió: Tom S. Parker, Jim Jennewein, Parker Bennett, Terry Runte, Ed Solomon (Videojoc)

Repartiment: Bob Hoskins, John Leguizamo, Dennis Hopper, Samantha Mathis, Fisher Stevens, Richard Edson, Fiona Shaw



La saga Mario Bros és un dels èxits indiscutibles de la història dels videojocs a tot el món. El plantejament d'aquest joc de plataformes també es ben sencill: Mario, un lampista a vegades ajudat pel seu germà Luigi, ha d'anar avançant per un món de fantasia per salvar la seva estimada. Pel camí haurà d'anar saltant sobre diversos enemics per matar-los, capbussar-se en tuberies cap a cambres secretes o trencant maons amb el cap per aconseguir diners.

I precisament per la sencillesa d'aquest plantejament, es feia difícil traslladar les aventures de Mario a un altre format audiovisual. Però es va fer diverses vegades. Primer en una sèrie de finals dels 80, The Super Mario Bros. Super Show!, que barrejava animació i actors reals. I més tard al 1993 quan la Warner va decidir portar un Mario Bros de carn i òssos al cine, va mantenir el vestuari del joc, la música i l'atrezzo però es va haver d'inventar tot un argument i els escenaris i afegir una banda sonora potent amb cançó de Roxette inclosa. Bob Hoskins es va deixar el bigoti per interpretar al famós lampista, acompanyat de John Leguizamo com el seu germà Luigi. Els dos vivien a Nova York però acabaven sense saber com al Regne Xampinyó per salvar Samantha Mathis, la damisela en problemes, i derrotar Dennis Hoper el malvat rei Koopa. El resultat treuria els colors a qualsevol avui en dia. I tot i que quedava obert a una segona part, aquesta no es va realitzar mai.

 

Super Mario Bros , el joc
Super Mario la sèrie d'animació
Mario Bros, la pel.lícula

 

Sonic

Any: 1996 (Japó) i 1999 (Europa i Estats Units)

Director: Kazunori Ikegami

Guió: Masashi Kubota i Yuji Naka

Repartiment (Veus versió americana): Martin Burke, Lainie Frasier, Sascha Biesi, Charles Campbell, Edwin Neal, Bill Wise

(Veus versió japonesa): Masami Kikuchi, Hekitu Shiina, Yasunori Matsumoto, Junpei Janikuchi, Mika Kanai

 




Si Mario Bros era l'estrella de les consòles de Nintendo, un eriçó blau era la dels jugadors de Sega. Sonic va ser creat per Sega quan buscava substituir a la seva anterior mascota, Alex Kidd. D'entre diverses propostes presentades pels dissenyadors de la casa es va imposar aquest simpàtic eriçó de caràcter intrèpid i aventurer que corre com un dimoni. Acompanyat de bandes sonores japoneses igual de dinàmiques, en els jocs de Sonic es tracta precisament de fer córrer l'animaló que avançant i rodolant ha de recórrer diversos escenaris, agafant premis i destruint enemics.

Però és clar que un animal blau corrent amunt i avall tampoc és suficient per muntar una pel.lícula. Així que al 1999 quan Sonic va fer el salt al món dels llargmetratges ho fa fer en forma d'animació en dues entregues on l'eriço era acompanyat per un munt d'altres personatges que al joc eren simples secundaris ocasionals. En la pel.lícula, l'enemic del protagonista, el Doctor Robotik, acudeix a demanar-li ajuda quan un malvat robot metàlic amenaça amb destruïr Planet Freedom. Sonic no les té totes a l'hora de confiar en el seu enemic, però Sara, la guapa filla del president serà un alicient més que suficient per posar la seva acceleració en marxa i emprendre l'aventura. El resultat de tot plegat fou un film creat per a adolescents i que avui en dia només és apte per a fans molt fans de Sonic.

 

Sonic , el joc
Sonic: Animació feta per fans
Sonic, la pel.lícula

Donkey Kong


Any: 1998 (França) i 2000 (Estats Units)

Creadors: Jacques Goldstein i Philippe Percebois

Repartiment: Andrew Sabiston, Aron Tager, Richard Yearwood, Joy Tanner, Damon D'Oliveira, Ben Campbell, Len Carlson

Durada: 40 episodis de 30 minuts

 

 


Un altre clàssic de les màquines recreatives que va fer un intent de convertir-se en programa de llarga durada fou el Donkey Kong. El joc, derivat de la saga Mario Bros, era quasi tant simple com el cas del menjacocos. Un mico gegant segresta una princesa i se l'emporta dalt d'una estructura de bigues. El protagonista haurà d'anat escalant l'estructura pujant per una sèrie d'escales mentre el gorila li llença barrils i altres objectes que ell haurà d'esquivar.

Alhora de plantejar una sèrie basada en el personatge, però, es va deixar de banda aquest argument tant simple i es va recórrer a variacions posteriors del joc on el gorila Donkey Kong es convertia en l'heroi de la trama. Així, un equip francès va arribar a crear 40 capítols d'animació generada per ordinador. Als Estats Units, la sèrie es va emetre a la ABC i els quatre primers es van fusionar en un sol llargmetratge que es va distribuïr en vídeo. La història começava quan Donkey Kong i els seus amics trobaven un coco de cristall amb poders màgics que els conferien poders amb els quals derrotar els seus enemics.

Tot i que entre el públic, Donkey Kong va tenir més èxit al Japó que al món occidental, la sèrie va rebre diversos premis per la qualitat de la seva animació.

 

Donkey Kong, el joc
Donkey Kong, careta de la sèrie
Donkey Kong, primer capítol

 


 [segueix]
contacta'ns     col·labora     la revista     qui som     © Associació La Finestra Digital

Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.

Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.