especials > VIDEOJOCS/CINEMA > ADAPTACIONS DE VIDEOJOCS AL CINE

 

Adaptacions de videojocs al cine (III)

Per Isa Martínez - 03/12/2007

A mida que els videojocs deixaven de ser un entreteniment només de sales recreatives i envaïen les cases amb consòles cada cop més sofisticades, els dissenyadors de jocs introduien personatges i arguments a les seves històries que molts guionistes ja voldrien per les seves pel.lícules. Amb els protagonistes i la trama ja plantejada, només calia que algú adquirís els drets dels jocs més exitosos per intentar augmentar els guanys portant els seguidors del videojoc cap a la sala de cine.

ARGUMENTS MÉS COMPLEXOS: Els jocs amb guió arriben al cine

Pokemon

L'èxit dels Pokemon va ser tot un fenòmen de masses, primer com a videojoc, manga, després convertit en sèrie de televisió i finalment a la gran pantalla, però amb un merchandising que inclou jocs de cartes, cotxes, roba i tot tipus de gadgets.

Pokemon, és l'abreviació de Poketto Monsutaa o Monstres de Butxaca que denomina una sèrie d'animalons classificats en 17 espècies amb diferents poders i habilitats de lluita. Una sèrie d'humans es dediquen a col.leccionar i entrenar aquestes bestioles que guarden en unes boles i els alliberen per enfrontar-se a altres Pokemon. Una base tan simple va permetre crear un munt d'aquests éssers, poders i situacions de lluita i aventures, als que poc més s'havia d'afegir per a les seves diferents adaptacions.

Pokémon Vermell i Pokémon Blau (1996) van ser els videojocs pioners d'aquesta saga, amb un plantejament de joc de rol en què el jove Ash havia de capturar Pokémons i anar guanyant tornejos amb l'objectiu de declarar-se campió de la Lliga Pokémon. Anys més tard, en la nova entrega del joc, Pokémon Groc, feia la seva aparició el que és el pokemon més popular: Pikachu. Després d'aquests, la saga de videojocs Pokemon és una llarguissima llista d'entregues que mantenint els personatges base pero anar creant més i més pokemons, ha anat abarcant plantejaments tant diversos com jocs de lluita, de curses, pinballs, cartes o puzzles.

Poc després del seu debut a les consòles, al 1997 Pokemon ja debutava com una sèrie d'anime que seguia les avetures del jove Ash som a entrenador de Pikachu i altres Pokemon. La sèrie va tenir tal èxit que se n'han produit ja més de 500 capítols.

Tampoc va trigar gaire el salt al cinema, que es va produïr al 1999 amb la cinta d'animació 'Pokemon, la película. Mewtwo Contraataca'. I encara que algunes d'elles siguin inèdites a casa nostra, s'han realitzat fins a 11 pel.lícules Pokemon i 10 curtmetratges.

Clip, 10 anys de jocs Pokemon	Pokemon, la sèrie anime	Imatges de Pokemon, la pel.lícula

Tomb Raider

 

Fa temps ja li vam dedicar un extens especial a l'heroina més exhuberant del món dels videojocs al que poc més es pot afegir.

La saga de videojocs Tom Raider s'iniciava al 1996 de la mà de Eidos i els programadors de Core que proposaven a 'Tomb Raider: The Scion of Atlantis' una aventura de tipus plataformes en què s'ha d'anar conduint a la protagonista per diferents escenaris i solucionant puzzles per poder avançar, trobant reliquies i resolent misteris. Però precisament va ser aquesta protagonista la que va canviar per sempre el paper de les dones com a personatge principal d'un joc i per extensió en altres produccions audiovisuals. Lara Croft, una sexy successora d'Indiana Jones, proposava l'atrevida idea de posar una dona al bell mig de l'acció intentant captar tant al públic femení cansat de fleumes damiseles en problemes com a la gran massa de jugadors masculins a qui va interessar l'aspecte sensual de la Lara.

El resultat va ser el naixement d'una icona que ha protagonitzat tota una saga de videojocs, 8 fins ara, a més de ser carn de tractats sociològics de tota mena.

A l'hora de portar Lara al cinema, estava clar que la clau era l'actriu que es posés a la seva pell i tot i que es va considerar noms com Demi Moore, Kristen Cloke, Rhona Mitra o Nell McAndrew, ja ningú discuteix la idoneïtat de la sensual Angelina Jolie per al paper. Un entrenament que va incloure dures sessions de gimnàs, aixecament de peses, arts marcials, lluita kick-boxing, conducció de motos, utilització d'armes, yoga i règim alimentari especial, i uns quants retocs digitals al seu cos van fer el fet. Els guionistes van agafar molts dels escenaris dels jocs i tots els tics i gestos de la Lara per vestir dos guions al voltant de les seves aventures per recuperar un artefacte mític: un poderós triangle a la primera (Lara Croft: Tomb Raider, 2001) i la caixa de Pandora a la segona (Tomb Raider: La cuna de la vida, 2003). Tot i que la crítica no va acompanyar, el primer film fou un èxit de taquilla. Però l'afluència de públic al segon ja va ser menor i ara per ara s'està plantejant amb peus de plom la que serà la tercera entrega de Tomb Raider al cinema.

 

10 anys de jocs Tomb Raider	Trailer de Tomb Raider, la pel.lícula

 

Final Fantasy

Deixant de banda l'omnipresent Mario Bros, la de Final Fantasy és la saga de videojocs més llarga i exitosa. Tot i que alguns només s'han pogut gaudir al Japó ja es porten 13 entregues des de 1987, gràcies als beneficis de la qual la seva casa creadora, Square Enix es va salvar de la bancarrota i ara no para d'acumular ingressos.

El joc es va concebre com una aventura fantàstica en què els quatre Guerrers de la Llum havien de viatjar a través del temps per vèncer un malvat monstre i salvar un món que s'anava destruïnt poc a poc. Des d'aquell primer Final Fantasy la saga s'ha caracteritzat per un cuidadissim disseny tècnic i una gran jugabilitat que han fet les delicies de jugadors de tot el món. Les entregues posteriors van anar incrementant el planter de personatges, criatures i escenaris, creant tot un univers que posava les coses en safata de plata per a la seva adaptació a altres suports audiovisuals.

Així, al 2001, els propis creadors del videojoc es van atrevir a fer el salt al cinema amb 'Final Fantasy: La fuerza interior'. El film va ser tota una fita a nivell tècnic, realitzada íntegrament amb novedoses tècniques d'animació que dotaven als personatges i escenaris digitals d'un gran nivell de detall. Però la història, que girava entorn de les aventures de la capitana Aki Ross per lliurar la terra d'una espècie alienígena fantasmagòrica, no va convèncer els molts seguidors dels jocs que van anar esperançats al cine i el resultat va ser de pèrdues milionaries.

La batacada va fer que la gent de Square Enix s'ho pensés molt i molt abans de tornar a portar l'univers Final Fantasy al cinema. Però finalment ho va fer al 2005 amb 'Final Fantasy VII: Advent Children'. I en aquest cas, apostant sobre segur, el film es va plantejar com una continuació del joc Final Fantasy VII, mantenint els seus personatges i continuant la seva història. Els supervivents del desastre que il.lustrava el final del joc havien de tornar a l'acció quan es succeeixen els segrestos de nens i una plaga anomenada Geoestigma s'extén pel planeta. Les crítiques per aquest film van ser molt més positives i de nou el seu nivell tècnic fou molt alabat.

Les adaptacions de Final Fantasy, per ara es completen amb els animes 'Last Order', 'Final Fantasy: Legend of The Crystals' i 'Final Fantasy: Unlimited', propostes que complementen la història dels jocs a mode de spin-offs.

Història dels jocs Final Fantasy	Trailer dels jocs Final Fantasy X i X-2	Pel.lícula Final Fantasy

 

[enrere]  [segueix]