estrenes de la setmana

Salvador Puig Antich

Per Yolanda aguilar - 15/09/2006

A principis dels anys setanta, el MIL, un grup d’esquerres format per un grapat de militants espanyols i francesos molt joves, porta de cap a la policia al cometre diversos atracaments a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir diners per donar suport als sectors més combatius del moviment obrer.

En un primer moment, l’èxit de les seves accions espectaculars, provocadores i irreverents, proporciona als joves del MIL una sensació d’invulnerabilitat que acaba bruscament el setembre de 1973, quan efectius de la Brigada Político Social paren una trampa a dos dels seus militants. En el transcurs de la seva detenció es produeix un confús tiroteig en el qual mor un jove inspector de policia.
Salvador Puig Antich resulta greument ferit i, després de passar per l’hospital, ingressa a la presó Model de Barcelona, a l’espera d’un consell de guerra.
A partir d’aquest moment, tant les germanes com els seus advocats inicien, davant la indiferència general, una cursa contrarellotge per salvar la vida al jove activista.
El 2 de març del 1974, el jove militant del Moviment Ibèric d'Alliberació, Salvador Puig Antich, va esdevenir l'últim pres polític executat a Espanya mitjançant el "garrot vil". Aquesta és la seva història i la dels intents desesperats de la seva família, companys i advocats per evitar-ne l'execució.

SALVADOR PUIG ANTICH és un projecte fascinant ja que té els ingredients idonis per a una gran pel·lícula d’abast i comprensió universals. En primer lloc, la seva pròpia vida. La vida d’un jove que adopta de manera conscient l’opció de lluitar per la llibertat, assumint fins les darreres conseqüències el tràgic i desproporcionat preu que haurà de pagar pels seus actes i que la història convertirà, per aquest motiu, en el símbol d'una generació. La seva joventut, l'atractiva i carismàtica personalitat, romàntica i voluptuosa a la vegada, la riquesa i varietat que envolta les seves relacions familiars i sentimentals, la trepidant acció de les fetes amb els companys del MIL i, és clar, el gran dramatisme de les seves últimes hores fins a la seva execució serien exemples suficients per construir una pel·lícula de gran intensitat.

Cal afegir, a més a més, el valor d’estar basada en fets reals rigorosament documentats que esdevenen d’un període recent de la història d'Espanya, el final del franquisme, una etapa relativament verge des del punt de vista cinematogràfic. Això ens permet la recuperació d'un escenari sociològic que apel·la a una memòria col·lectiva d’ampli espectre entre el públic, tant el que va viure aquella època com també el públic jove que pot trobar elements d’identificació amb el personatge, a qui veuran com un rebel amb causa, anhelant i amant d’una vida millor que la que li ha tocat viure, lluitant amb totes les seves forces contra la injustícia, la mediocritat i el conformisme.

La pel·lícula és un nou i contundent al·legat contra la pena de mort, però també contra tota imposició d’un ordre establert que encara dista molt d’estar a l’altura de la seva responsabilitat amb la Història.

La pel·lícula no és un viatge nostàlgic cap a un episodi aïllat, localista i anecdòtic sinó que pretén demostrar l'absoluta vigència del seu protagonista, amb independència del marc històric o geogràfic. Desgraciadament, la història de Puig Antich segueix repetint-se obstinadament en qualsevol racó del món, ja sigui literalment en la seva forma més crua i explícita, com en l’actitud vital subjacent del personatge.

 

[enrere]  [segueix]