2 de 3

La máquina de bailar

Per Iker Zarallo Peretó - 18/09/2006

Cartell de la pel·lícula.

La máquina de bailar

Gènere: Comèdia.

País: Espanya.

Any: 2006.

Director: Óscar Aibar.

Guió: Óscar Aibar i Jimina Sabadú.

Repartiment: Bárbara Muñoz, Benito Pocino, Chema Rodríguez, Eduardo García, Jordi Vilches, Jose Corbacho, Josele Román, Oskar Salcedo, Santiago Segura.

Música: Javier Navarrete.

Fotografia: Teo Delgado.

Durada: 90 minuts.

“La maquina de bailar" és el videojoc predilecte d’una colla d’amics que es reuneixen periòdicament a la sala recreativa del centre de la ciutat. Però els moments de disbauxa acaben quan s’han de jugar la vida en un torneig internacional on hauran de competir contra els millors jugadors del mon. L’encarregat de la sala recreativa (Santiago Segura) no dubtarà en donar un cop de mà als seus joves clients.

Segura i Corbacho, combinació explosiva.

Aquest és el punt de partida per la nova proposta d’Amiguetes Entertainment, la productora creada l’any 1994 per Santiago Segura i responsable de l’estrena espanyola més rentable de l’any passat: Torrente 3. L’encarregat de dirigir el film ha estat Óscar Aibar, que ja acumula certa experiència en això de les (des)ventures desbaratades. Si com a escriptor ja ens explicava de quina manera Tu mente extiende cheques que tu cuerpo no puede pagar , en el món del cinema ens va ficar dins un Atolladero (1995) amb l’esperpèntic Iggy Pop. I més recentment ens va voler fer creure en altres móns amb Platillos volantes (2004), protagonitzada entre d’altres per un dels actors principals de La Máquina de Bailar, Jordi Vilches.

Segons Aibar "Las modas han cambiado y una juventud inquieta que no sólo consume lo que sale en televisión ha fabricado las suyas propias. A diferencia de nosotros, ahora los chavales ya no miran a los USA como Meca de la diversión, sino que han girado sus cuellos hacia el otro lado. Asia, es sin duda el futuro del entretenimiento así como de tantas otras cosas, y los nuevos héroes de futbolín son ahora expertos en software nipón, en tebeos manga y en foros de Internet.",

I és que amb La Máquina de Bailar ha volgut que es parlés "de todas estas cosas teniendo como eje central mi mirada nostálgica hacia la épica tragaperras. Puede que hacer una película sobre un videojuego pueda resultar para muchos algo banal, pero siempre me ha aterrado esa capacidad que tiene el cine para convertir cosas importantes en auténticas estupideces. Yo he preferido aquí convertir una estupidez en una cosa importante, porque ¿acaso no son esas pequeñas cosas la esencia de la vida misma?"

A més d'en Dani (Jordi Vilches), plusmarquista de la màquina de ball, i del responsable de la Sala Recreativa (Santiago Segura), la col·lecció de personatges es complerta amb un peculiar home de “negocis” (Jose Corbacho), una enxicletada amigueta (Bárbara Muñoz – Los Serrano), o un adolescent en plena explosió sexual (Eduardo García – Aquí no hay quien viva).

[puja]

[enrere]  [segueix]