portada   |   entrevistes   |   articles   |   especials   |   crítiques   |   estrenes   |   propostes   |   
estrenes de la setmana

ESTRENES DE NADAL

Cándida

Per Iker Zarallo Peretó - 20/12/2006

Cartell de la pel·lícula.

Cándida

Gènere: Comèdia.

País: Espanya.

Any: 2006

Director: Guillermo Fesser. .

Guió: Guillermo Fesser y Javier Fesser

Repartiment: Cándida Villar (Cándida), Jorge Bosch (Pablo), Raúl Peña (Javi), Víctor Sevilla (Julián), Yaiza Guimaré (Mónica), Toni Morant (Flores), Joan Massotkleiner (Riki), María Elena Fesser (marquesa Martínez Campos), Maxi Márquez (marqués Martínez Campos), Soledad Mallol (Blasa).

Fotografia: José María Civit.

Música: Cope Gutiérrez.

Durada: 103 minuts.

Dir que la pel·lícula Cándida gira al voltant de la persona Cándida pot sonar reiteratiu, però mai res tan obvi va tenir tant fonament com en el cas que ens ocupa.

Cándida Villar és a la pel·lícula de Guillermo Fesser com la llum al matí, els núvols al cel o el ferro a les llenties, però basta de metàfores. Ara ningú s'imagina la pel·lícula sense la presència de Cándida, però va haver un temps, allà en les albors de la preproducció, que la cosa no estava tan clara. Luis Manso, productor executiu al costat de Javier Fesser i Gustavo Ferrada, recorda els dubtes de l'equip: : «teníamos cerca a la auténtica Cándida, pero por nuestras experiencias cinematográficas con ella en anuncios o en el cortometraje El Sedcleto de la Tompleta, no podíamos imaginar rodar un largo con Cándida Villar como protagonista y sobrevivir al intento».


Fesser mira com planxa la Cándida
(foto: Álvaro Villarubia)

Rosa Estévez, directora de càsting, també sap bastant sobre aquest tema: «yo había entrevistado a Cándida, sólo para saber cómo era y qué actriz teníamos que buscar. Me parecía inviable que ella tirara de la protagonista y se aprendiera las 100 páginas del guión; tiene 75 años, una salud delicada y, sobre todo, no era actriz. Buscábamos una intérprete que pudiera captar su espíritu, alguien capaz de recrear el surrealismo, la ingenuidad y esa cosa tan terrenal que tiene la verdadera Cándida. El cásting no fue muy extenso porque necesitábamos una señora mayor, y eso nos reducía el espectro; no hay tantas actrices de más de 60 años. Nos enfocamos hacia las disponibles e hicimos pruebas en Madrid y Barcelona».

Però Cándida Villar va resultar ser un personatge tan especial que semblava impossible que una actriu pogués encarnar-la; la idea de contar amb l'autèntica protagonista de la història va anar prenent forma a poc a poc. D'una banda, Rosa Estévez va començar a assajar amb Cándida mentre el càsting seguia per petits grups de teatre de tota Espanya. «Enseguida vimos que aquellas secuencias surrealistas en las que no sabías si reír o llorar sólo resultaban creíbles en boca de Cándida y a partir de ese momento lo tuvimos claro; no es que fuera la mejor opción, es que ya no podíamos imaginar que ese papel lo hiciera otra persona», comenta Luis Manso.

Rosa Estévez està convençuda de l'impacte que produirà aquesta pel·lícula en l'espectador: «El personaje de Cándida va a conmover al público de una forma especial; hay secuencias en las que te ríes pero con pudor, porque ves a una señora que está contando cosas terribles de su vida pero lo hace con una gracia y un lenguaje muy suyos. Es una película de llorar y reír a la vez».

[enrere]  [segueix]
contacta'ns     col·labora     la revista     qui som     © Associació La Finestra Digital

Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.

Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.