estrenes de la setmana

ESTRENES DE NADAL

Banderas de nuestros padres

Per Isa Martínez - 20/12/2006

El febrer de 1945, mentre la victoria dels aliats a Europa semblava només qüestió de temps, la guerra pel Pacífic es trobava en el seu punt àlgid. La decisiva i brutal batalla per la petita illa de Iwo Jima va culminar amb una imatge que és la que més ha perdurat d'aquell conflicte: la de cinc Marines i un sanitari aixecant una bandera estadounidense al Mont Suribachi.

Pels homes que van aixecar aquella bandera, allò nomes va ser un gest sencill, una formalitat enmig d'una extenuant batalla. Però pels que tornaven a casa, aquella imatge dels homes treballant en silenci per superar les adversitats es va convertir en un símbol de l'heroisme. I encara més impacte va tenir en el poble americà que estava necessitat d'esperança, sobretot en les families que esperaven que els seus fills soldats tornessin a casa.

Per aprofitar tot aquest sentiment generat per la fotografia, els qui havien aixecat la bandera van ser retirats del combat i enviats a casa. Però només tres van tornar vius i se'ls va encomanar la missió de recaptar fons perquè l'exèrcit nordamericà pogués seguir lluitant.

Entorn a aquells fets, l'oscaritzat Clint Eastwood ha construit dues pel.lícules. Aquesta primera Banderas de nuestros padres que retrata la visió americana del conflicte, i la que s'estrenarà després, Letters From Iwo Jima, que es centra en la versió dels japonesos.

Eastwood torna a formar tàndem amb el guionista Paul Haggis després d'haver col.laborat a Million Dollar Baby. Aquest s'ha basat en el llibre coescrit per James Bradley i Ron Powers per elaborar el guió, que sobretot es centra en la dimensió humana dels nois que van morir lluitant als dos bàndols. El llibre, publicat al 2000, va estar 46 setmanes a la llista de best-sellers del New York Times i Steven Spielberg en tenia els drets. Al film s'ha reservat el paper de productor.

L'enfocament de la novela és el què primer va atraure tant a Haggis com a Eastwood: El què fa interessant el llibre són les nombroses trames que hi ha i la seva dimensió humana. La famosa fotografia de Joe Rosenthal té alguna cosa, encara que ningú sàpiga ben bé què és. Com a contrapunt a una batalla sanguinolenta, simbolitzava tot el què estava en joc. Però quan descobreixes el què els passava a aquells homes et quedes amb una sèrie d'emocions molt complexes, especialment dels joves de 19 a 22 anys.

Precisament per això, Eastwood ha desenvolupat en paralel un altre projecte en llengua japonesa que aporta la visió de l'altra meitat del conflicte. 'A la majoria de pel.lícules de guerra amb les que vaig créixer hi havia nois bons i nois dolents. Però la vida no és així i la guerra tampoc. Aquestes pel.lícules no tracten sobre el triomf o la derrota, sino sobre els efectes de la guerra sobre els éssers humans i els que van perdre la vida molt abans de que fos la seva hora.'

 

[enrere]  [segueix]