portada   |   entrevistes   |   articles   |   especials   |   crítiques   |   estrenes   |   propostes   |   
estrenes de la setmana

Aquesta setmana

Juno

La escafandra y la mariposa

Monstruoso

Mira

Trailer

Enllaços

Pàgina oficial

A La Finestra Digital

La crítica

Juno

Per Yolanda Aguilar - 28/01/2008

JUNO

Gènere: Comèdia dramàtica

País: USA

Any: 2007

Director: Jason Reitman

Guió: Diablo Cody

Repartiment: Ellen Page (Juno), Michael Cera (Bleeker), Jennifer Garner (Vanessa Loring), Jason Bateman (Mark Loring), Allison Janney (Bren), J.K. Simmons (Mac), Olivia Thirlby (Leah), Eileen Pedde (Gerta Rauss), Rainn Wilson (Rollo), Daniel Clark (Steve Rendazo), Aman Johal (Vijay).

Fotografia: Eric Steelberg

Música: Mateo Messina

Durada: 91 minuts

Juno és una adolescent de Minnesota, aguda com un punyal i que viu d'acord amb les seves pròpies regles. Una tarda típicament avorrida es transforma en alguna cosa exactament oposat quan Juno decideix mantenir relacions sexuals amb l’encantadorament senzill Bleeker (Michael Cera). Enfrontant-se a un embaràs imprevist, ella i la seva millor amiga Leah (Olivia Thirlby) urden un pla per a trobar-li al bebè els pares perfectes. Fixen la seva mirada en Mark i Vanessa Loring (Jason Bateman i Jennifer Garner), una acomodada parella dels afores que desitgen adoptar al seu primer fill. Per sort, Juno gaudeix del suport del seu pare i el seu madrastra (J.K. Simmons i Allison Janney).

Nascuda en la imaginativa ment de la novel•lista convertida en guionista Diablo Cody, Juno és un personatge singular diferent a qualsevol d’altres personatges cinematogràfics que apareixen en anteriors pel•lícules sobre el pas de l'adolescència a l'edat adulta. És franca però divertida, encantadora però segura de si mateixa. Ja estigui compartint amb Leah detalls íntims de la pèrdua de la seva virginitat o donant als seus pares el notícia bomba del seu embaràs, Juno obliga que se li faci cas amb la seva brutal franquesa i la seva afilada llengua.


A la recerca dels pares perfectes

La pel•lícula té un sentit d’humor curiós, però tracta un tema com és el de l’embaràs d’una adolescent mentre que apareix el tema de l’avortament o l’adopció.

“És una qüestió que toca un punt calent. Un pot veure la pel•lícula com una que celebra la vida i el naixement dels fills, o pot contemplar-la com una pel•lícula que tracta d'una jove alliberada que pren la decisió de seguir alliberada. O pot concebre-la com una espècie d'història retorçada d'amor, ja saben, una meditació sobre la maduresa”, va afirmar, afegint que la línia argumental de la pel•lícula i el desenvolupament dels personatges depassen el mer embaràs juvenil. “Planteja moltes preguntes sobre amor, la llibertat, el matrimoni i on se suposa que anem a acabar en la vida”. Però el que està clar per l’equip de la pel•lícula és que No intenta ser política en absolut. Simplement tenim una història sobre alguna cosa que passa a una noia en la seva vida i el que ella decideix fer. No tracta de fer cap declaració”.

Juno es la gran revelació de la temporada. Ben acollida per tots els festivals pels que ha passat i ara amb quatre nominacions als Premis Oscar. Encara que hi ha diferències notables entre les dues, ha resultat inevitable que la comparessin amb “Little Miss Sunshine” que l’any passat també va rebre nominacions. Juno va ser rodada amb un ajustat pressupost de set milions de dòlars i ja ha passat dels cent en la taquilla nord-americana. El seu director, Jason Reitman ("Gracias por no fumar"), ha rebut nominació com millor director, i la protagonista, Ellen Page, seleccionada en la categoria de millor actriu, està considerada la nova sensació de Hollywood. A Ellen Page la recordareu per interpretar a la inquietant adolescent de Hard Candy”.

 

 

[segueix]
contacta'ns     col·labora     la revista     qui som     © Associació La Finestra Digital

Web optimitzat per a navegadors Firefox o Internet Explorer 6 o superior, a una resolució mínima de 800x600 píxels.

Cal tenir activades les opcions Javascript i CSS.