2 de 3

Pozos de ambición

Per Iker Zarallo Peretó - 11/02/2008

Pozos de ambición (There will be blood)

Gènere: Drama.

País: EE.UU.

Any: 2007

Directors: Paul Thomas Anderson.

Guió: Paul Thomas Anderson; basat en la novel.la "Oil!" de Upton Sinclair.

Repartiment: Daniel Day-Lewis (Daniel Plainview), Paul Dano (Paul Sunday/Eli Sunday), Kevin J. O'Connor, Ciarán Hinds (Fletcher), Dillon Freasier (H.W.).

Fotografia: Robert Elswit.

Música: Jonny Greenwood.

Durada: 158 minuts.

Daniel Plainview (Daniel Day-Lewis) descobreix l'existència d'un mar de petroli sota la terra d'un petit poble de l'oest, i es duu al seu fill, H.W. (Dillon Freasier), a provar sort en el empolsat Little Boston. I és aquest poble perdut, en el qual l'única diversió gira entorn de l'Església Pentecostalista del carismàtic pastor Eli Sunday (Paul Dano), on Plainview i H.W. donaran el cop de les seves vides. Però a mesura que el petroli els va fent cada vegada més rics, els conflictes van apareixent: la corrupció, la mentida i les ingents quantitats de petroli, posaran en perill de debò valors humans com l'amor, l'esperança, la solidaritat, la confiança, l'ambició i fins i tot el vincle entre pare i fill.

Pozos de ambición és una pel·lícula èpica que abasta temes tan variats com la família, el poder i el petroli, ambientada en el boom del petroli en la frontera de Califòrnia a principis del segle XX. La història relata l'èxit de Daniel Plainview , que passa de ser un miner extremadament pobre que criatura al seu fill sense cap ajuda a convertir-se en un magnat del petroli fet a si mateix.

El film és la cinquena pel•lícula del director i guionista Paul Thomas Anderson (Embriagado De Amor, Magnolia, Boogie Nights). El guió d’Anderson és una adaptació lliure de la novel•la clàssica, Oil! d’Upton Sinclair. Daniel Day-Lewis, guanyador d’un Premi de la Academia encapsala un repartiment que inclou a Paul Dano (Pequeña Miss Sunshine), Ciaràn Hinds (Rome, Margot At The Wedding), Kevin J. O’Connor (Van Helsing, La Momia) i la presentació de Dillon Freasier.

Tant el director com l’actor principal estan d’acord en l’existència d’un cert paral•lelisme entre la pel•lícula, que transcorre a principis del s.XX, i el present. “S’ha de ser modest, tot i que també petits en arrogància alhora. No pots tractar d’implantar el món que desitges, però la gent percep ecos en aquesta història sobre el present i això és bo”, comenta Day-Lewis. Anderson, per la seva banda, diu: “No som tontos i sabem el que està passant. Les relacions entre petroli i religió ens interessaven”.

Junt a l’actuació de Day-Lewis sobresurt la interpretació de Paul Dano, l’adolescent en vaga fonètica dins la família desestructurada de Pequeña Miss Sunshine, que manté un duel cara a cara amb Daniel Day-Lewis sense immutar-se. Els dos es van preparar ben a fons. “Quan no hi ha ningú que vulgui donar-te diners per fer un film així, tens molt de temps per preparar-te”, explica Day-Lewis. “Fer una pel•lícula és com perforar un pou de petroli. Un no sap mai si en sortirà alguna cosa, però segueix perforant, com si li anés la vida en això.”

Sembla que la tenacitat de Day-Lewis ha tingut els seus fruits i li ha valgut una nominació pels Oscars d’aquest any. En total són vuit les estatuetes a les que aspira el film: Millor pel•lícula, director, actor protagonista, guió adaptat, fotografia, direcció artística, muntatge i muntatge de so.

[puja]

[enrere]  [segueix]