estrenes de la setmana

Luz silenciosa

Per Iker Zarallo Peretó - 18/02/2008

Johan i els seus són menonitas establerts en el nord Mèxic. En total contradicció amb la llei de Déu i dels homes, Johan, home casat i pare de família, s'enamora d'una altra dona.

La història gira sobre un pare de família que cedeix a les temptacions i adulteri enmig d'una comunitat menonita: comunitat d'origen europeu que parla una variant de l'holandès anomenada plautdietsch - d'aquí el títol original de la pel·lícula, Stellet licht - i que pràctica el culte anabaptista sorgit en el segle XVI a Suïssa, els seguidors del qual es van establir al nord de Mèxic l'any 1922.

Luz silenciosa és la tercera pel•lícula del director i guionista Carlos Reygadas (Batalla en el cielo i Japón). Rodada en plautdietsch, el film l'estil lent i contemplatiu de les anteriors realitzacions de Reygadas, tot i que sembla que en aquesta ocasió és menys provocador i més assequible al gran públic. Segons les pròpies declaracions del realitzador mexicà el seu film ret homenatge a Ordet (1955) del danès Carl Theodor Dreyer. Així, la pel•lícula està rodada amb llargs plans seqüència, en alguns moments en temps gairebé real (el desdejuni de la família, el bany dels nens) i amb actors no professionals. "Definitivament prefereixo treballar amb gent que no són actors. Sempre he cregut que l'actuació pertany al teatre i les càmeres no necessiten d'actors, doncs els personatges es descobreixen davant de la càmera", afirma el dirctor.

Així mateix, Reygadas assenyala que la pel·lícula va ser creada amb un sol interès: "per a que sigui valorada i els espectadors sentin les seves emocions... el film és una recerca de la veritat i la veritat és una qüestió de l'interior que parteix d'un concepte".

Respecte a les crítiques que cataloguen la pel·lícula com a dirigida a un públic europeu, el director no dubte en assenyalar que: "aquests últims dies he escoltat això, però no és així. Jo no faig pel·lícules per a un públic especialment. Moltes de les coses que faig són intuïtives i quan les veig reflectides, tenen un significat diferent. Crec que aquí radica la controvèrsia".

Fora de controvèrsies, el film no para de rebre premis. Fins ara ha obtingut entre d’altres el premi del jurat de Cannes, el de millor pel•lícula i millor director a Huelva, el premi Fipresci de Rio de Janeiro, el Hugo de d’Or de Chicago, millor pel•lícula a Bergen, i millor pel•lícula de ficció, millor fotografia i premi de la crítica al festival de Lima. A més, va ser la seleccionada per representar a Mèxic per la candidatura a l’Oscar com a millor pel•lícula estrangera, candidatura que finalment no ha aconseguit.

[enrere]