estrenes de la setmana

Clerks II

Per Isa Martínez - 03/09/2006

Dante Hicks i Randal Graves són amics i dependents d'una botiga de barri a New Jersey que es veuen obligats a buscar una altra feina en el món del fast food. Finalment aconsegueixen que els contractin a Mooby's on els seus companys al restaurant són una sexy gerent i un freakie amant dels hobbits. Dia a dia seguiran sorprenent els clients amb les seves excentricitats, sentit de l'humor i una escandalosa vulgaritat.

Kevin Smith recupera els personatges que al 1994 li van servir per sorprendre el panorama del cinema independent nordamericà amb Clerks. Ha passat més d'una dècada i Dante i Randal, que aleshores es van convertir en una icona contracultural, també han evolucionat.

La primera entrega, era una pel.lícula en blanc i negre rodada amb un pressupost ínfim, que seguia un dia en la vida de Dante com a dependent del Quick Stop. L'èxit del film va generar posteriorment una sèrie televisiva de dibuixos i un còmic.

Ara el seu director es planteja que podria haver passat amb aquests amics inseparables quan han d'afrontar l'edat adulta i el resultat és Clerks II. Una altra novetat substancial és que aquesta segona part ha estat rodada en color.

Com és habitual en les històries de Smith, encara que els protagonistes siguin homes, són les dones les que desencadenen la trama. A banda del canvi de feina, Dante anuncia que té pensat casar-se amb Emma i marxar de New Jersey. Aquesta noticia fa que Randal organitzi una brutal festa de comiat.

El què no varia és el sentit de l'humor de Smith, que aprofita els temes més qüotidians per donar peu a sarcàstics comentaris, i personatges com George Lucas, Peter Jackson o Jesucrist per generar profundes reflexions. També apareixen en diferents cameos els actors Jason Lee, Ben Affleck i Kevin Weismann, o els còmics Earthquake i Wanda Sykes. I com no, tampoc podien faltar els imprescindibles Jay i Bob el Silenciós.

El director també reconeix que un dels motius que el van portar a reprendre la història de Clerks és que 'm'emocionava tornar a rodar com ho feia abans de tenir èxit a Hollywood. M'atreuen els bons amics, la passió i la diversió abans que els grans pressupostos. Després de Jersey Girl volia fer una pel.lícula amb gent que no surti cada setmana a les portades de les revistes. I per primera vegada en molt de temps vaig sentir que tenia llibertat per explicar la història que volia i de ser tant cru, sentimental i conmovedor com em donés la gana'.

 

 

[enrere]  [segueix]