3 de 3

Las colinas tiene ojos

Per David Fajardo - 26/06/2006

Cartell de la pel·lícula.

Las colinas tienen ojos(The hills have eyes)

Gènere: Terror

País: Estats Units

Any: 2006

Director: Alejandre Aja

Guió: Alexandre Aja i Gregory Levasseur

Repartiment: Aaron Stanford, Kathleen Quinlan, Vinessa Shaw, Emilie de Ravin, Dan Byrd, Robert Joy, Ted Levine

Fotografia: Maxime Alexandre

Música: Tomandandy

En l'aniversari del seu casament el detectiu “Big Bob” Carter, la seva dona Ethel i els seus fills inicien un viatge creuant California. Durant el viatge “Big Bob” agafa un desviament i acaba en una zona completament desèrtica on sembla que no hi ha ni un ésser viu; tenen un problema amb el cotxe i de sobte es veuen abandonats al mig del desert, sota un sol que no té compassió d'ells i amb poques reserves d'aigua i menjar. Però no serà la única de les dificultats amb què es trobaran: al desert hi viuen altres persones amb ganes de venjança i que troben en el “Big Bob” i la seva família l'objectiu per portar-la a terme.

Aquesta pel·lícula és, com es pot suposar per el seu títol, una nova versió del clàssic filmat per Wes Craven l'any 1977. En aquell moment va construir una crua i implacable història de suspens sobre una família que està de vacances i que ha de lliurar una desesperada batalla per la supervivència, tot partint d'un pressupost molt petit. Alexandre Aja es disposa ara d'intentar el mateix que va aconseguir Craven donant una nova interpretació de la història amb més realisme i introduïnt a la vegada una reflexió dels problemes de la societat actual. Per Aja la clau era trobar la mescla adecuada entre originalitat i homenatge, entre posar al dia i expandir l'estructura original de “Las colinas tienen ojos”, sense diluir de cap manera la crua i rotunda energia present a la primera cinta: “No ens agraden massa els remakes que, dels clàssics de terror, s'han fet en els darrers anys perquè semblen vídeos musicals, massa asèptics i no tan gràfics i aterridors com podrien arribar a ser. Amb aquesta pel·lícula vam poder fer exactament la classe de cinema que ens agradaria veure.”

Alexandre Aja sabia que el component primordial per a submergir els espectadors en el terrible via crucis de supervivència pel qual passa la família Carter seria que els personatges de la nova versió fossin creibles i realistes. Així els espectadors se sentirien atrets per l'experiència dels Carter, patirien nervis i ensurts i l'objectiu final s'hauria complert. Un cop acabat el guió es va centrar en el procés de casting: “La nostra idea va ser sempre la de fer una pel·lícula que semblés real. Així que, durant el casting, vam buscar actors que poguessin fer que els personatges cobressin vida de manera natural i autèntica. La regla des del principi va ser fugir de qualsevol actor sofisticat i dels grans noms, actors amb massa personalitat i aparença d'estrella, per tal d'evitar veure l'actor enlloc de mantenir la identificació amb el personatge”. Suposo que en aquestes paraules d'Aja també planeja de fons el fet que el pressupost no era massa elevat com per contractar una estrella, que sempre serveix de promoció per una pel·lícula.

Els altres dos elements essencials de la pel·lícula són els mutants (i els efectes especials necessaris per fer-ho) i les localitzacions. Dels primers comenta Aja: “Vam basar totes les descripcions i indicacions en documents reals, fotografies i metratge rodat que vam trobar sobre els efectes de la radioactivitat a Chernobyl i Hiroshima. Tot es va crear sobre la base d'aquests documents reals sobre els efectes de la radiació.” Els efectes es van encarregar a la firma d'efectes especials K.N.B. EFX Group Inc., responsable de “Las Crónicas de Narnia”, “Una serie de catastróficas desdichas” o “Sin City”. En quant a les localitzacions el director comenta: “L'entorn és un personatge per ell mateix. En cert sentit és el principal enemic dels protagonistes i vam buscar un lloc que fos estrany i que generés tensió ”. Va ser al Marroc on van trobar aquesta mescla, l'escenari ideal per ambientar aquesta història de supervivència i desesperació.

[puja]

[enrere]