Anem a la muntanya que ara ve el bon temps;
ve la primavera, ve la primavera,
la-larala-la-la-la-la-là.
Hores d’alegria, hores de tristor.
Ai del qui se’n va i no tornarà!
També mes ai! del qui perd l’amor!
La-la-la-là.
També mes ai! del qui perd l’amor!

Adéu rosa d’abril!
Adéu, rosa encarnada!
Demà, lluny del teu roser,
d’enyorament me moriré.

Quan te diran la meva fi,
plora per mi, que per tu ploro;
plora per mi, més dolçament,
que amargament no és el meu plor.

Eixuga el plor, no ploris gaire,
que et marciria el pas de l’aire.
No ploris gens, no ploris, no.
Per tu i per mi, jo, que la en sé,
bé puc plorar millor.
La-larala-la.

(1902)