Celdoni Fonoll

Cançó perplexa

Què puc fer per saber sense engany
si l’amor és un cel o un parany?

Té volum i perfil com els cossos
o és eteri com l’ésser i l’ens?
Quan passeja, l’aborden els gossos,
o si acosten manyacs i contents?
Torba els cors com les tendres glicines?
És pels homes ajut, o entrebanc?
I, si és rosa —com diuen—té espines,
que esgarrinxen la pell i fan sang?

Què puc fer per saber sense engany
si l’amor és un cel o un parany?

És adepte del Sant Matrimoni
O aconsella contractes verbals?
És amic o enemic del dimoni?
Els seus dons són eterns o mortals?
És propens a les dones i al beure
o va a jóc a la posta de sol?
És tan cec com ens volen fer creure
O només ho fa veure quan vol?

Què puc fer per saber sense engany
si l’amor és un cel o un parany?

S’entendreix quan coneix un poeta?
Jutjaria aquests versos dolents?
És un crític de màniga estreta,
o regala lloances fervents?
Rep visites de dees antigues?
Entabana amb els ulls o amb la veu?
El que ven pot comprar-se en botigues
o només ho ven ell? I a quin preu?

Què puc fer per saber sense engany
si l’amor és un cel o un parany?

I quan vingui, si ve, farà fressa,
o només un zub-zub dins el pit?
Portarà distintiu, o disfressa?
Serà fàcil de veure de nit?
I si ve i no m’agrada el seu tracte?
I si el rall que m’engalta no em val?
S’avindria l’amor a fer un pacte
que em permeti de ser com cal?

Què puc fer per saber sense engany
si l’amor és un cel o un parany?