L'aucell dins lo boscatge
canta i més canta, però es veu tot sol:
i per cercar qui comprenga son llenguatge
i amb qui puga niar dins lo ramatge,
sedent d'amor i ditxa emprèn el vol.

L'ametler de la prada
crida la parra que per ell s'enfil,
perquè amb raïms dolços carregada
li vestesca de pàmpol sa brancada
i jugueteig amb ells l'aire gentil.

Surt tendra i agradosa
del cor la cançoneta tota mel,
i cerca l'eco de la vall frescosa,
perquè la torn dir amb veu misteriosa
i l'enseny a les fonts i aucells del cel,

Aucell amb dolça aimia
ametller amb la parra pel brancam...
cançó agradosa amb l'eco que volia...
amic, açò sou vos en aquest dia,
que heu sigueu per a sempre a Déu li clam.