La la la lara là...

Cadaqués, bell Cadaqués
de la costa empordanesa
n’ets el més plàcid recés,
portitxol bonic
que esguardes cara sol ixent,
llumener del món antic.
Per sempre visca Cadaqués
per tradició del “Nos amb Nos”.

Que rica i manyaga n’és l’hora de l’amor
si encén una espurna d’il·lusió en el cor
que les flors perfuma la passió joiosa
amb tristor i recança l’ombra del record.
L’amor és ànsia mai decandida
d’un breu miratge que et fa somniar
la la la la...

Quan la meva enamorada
encara n’era fadrina
va donar-me una besada...
En el sol de l’Engirol
i el tresor dels seus petons
n’és el goig i regalia
d’aquesta terra encisada
que omple tota sa meu vida.

Un aire en tenia d’escarquillada,
la cara eixerida i el peu polidor,
era una nina flairosa i maca
amb ullets d’àngel i els cabells d’or.

Cap de Creus roquisser enartat
pel bruel del vent i el trapeig del mar,
tens el Pla de sa Brama arrel
que amb coral i alguer el Pirineu plantà,
ets de Déu l’encunyat somrís
que un jorn et féu paradís, la, la
i creà Portaló, Sa Freu,
Culleró, Culip, Port-Lligat, tralarà.

Cadaqués dolça estimada
ets i seràs la pubilla
que agrumes totes les gràcies
jo et duc dins de l’ànima, oidà.