Et cobriran de blasmes
però el vent no els farà cas.
Voldran sembrar la fosca
però els ulls hi veuen clar.
Podran cosir-te els llavis
però d’altres s’obriran,
i clamaran invictes
la terra, la llibertat.

I els mots que ara t’empasses,
les reixes no sabran
que són secrets que l’aire
contra elles va adreçant.
Damunt les teves passes
les nostres fendiran
les aigües prohibides
de l’alliberament.