Al cel d’abril es desficia
un poc de núvol que se’n va;
abans que es perdi cim enllà,
oh satalia!,
¿si jo gosava d’estimar?,
¿si gosaria?

En una fotja s’esgarria
flor fugissera del lilà;
ans no s’acabi de negar,
oh satalia!,
¿si jo gosava d’estimar?,
¿si gosaria?

¿És esperança o bé follia
un goig amb ganes de plorar?
¿Pot un abril tot l’any durar?
oh satalia!,
¿si jo gosava d’estimar?,
¿si gosaria?