Guillermina Motta

En el davallant

¿Vindreu encara, alades,
oh imatges, oh tonades,
vora d’un cor transit?
¿Veuré mai més les fades
pel caminal guarnit
de fulles trepitjades?

Passada ma verema,
la boira veig muntar.
Tant és: fins l’hora extrema
que el mon s’esvairà,
val més cantar que témer
i témer que oblidar.