molt més que un temple, bastiria 

amb les meues paraules, aspres i 

humils, una marjada com aquelles

que vaig veure un dia a mallorca. 

les pedres, sàviament organitzades, 

amb una organització ben sòlida, 

contribueixen a salvar de l’erosió 

la terra batuda pels vents marins.

m’agradaria, amb una semblant assemblea 

de pedres, preservar amb els meus mots 

un idioma, un país, una forma de vida, 

i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,

com tampoc hom no sap el nom de l’autor d’una marjada.