Salta de la muntanya l’aigua del torrent
i en ella baixen
brunyits
els còdols

el corrent d’aigües glaçades se’ls enduu
repiquen
cloquegen
rodolen furients

a mig vessant són encara purs
nets
rodons
lluny de la mà impura de l’home

en arribar a la plana però
cansats
vençuts
a la riba s’aturen

botí esdevenen
i víctima
d’una gent covarda
del futur immòbil

seran mur de casa
pedra quieta
domèstica
vora l’aigua que eternament transcorre