Posem el bou a l’estable
unit a grutes i fonts.
Arrepleguem tots els pous.
Damunt la taula, un sarró.
La cadira va per terra.
Mateu, veïns de mala anomenada,
llimes, serres, ganivets,
l’ennegrida antigor, la collada que aguanta.
Sapastres, botiflers i mariscales
volen peix sense mullar-se.
La voluntat ensopega.
Arronsarem les espatlles
davant la sang del gibrell.
Pengem la seda a l’aigüera.
Petem, arran, l’ham.
La llengua serà menjada tal com surti de la caldera.
Hi ha molts de frares, moltes de morts
al parany de la pregunta.
La terra farà la guerra.
Ens el passem de l’un a l’altre, el senyal!